- “L’argument de tornar al format de petits Estats nació no és convincent perquè aquests haurien de funcionar en els mercats globalitzats en la mateixa línia que els conglomerats globals. I això significaria la total abdicació de la política davant els imperatius dels mercats desregulats”
- “La UE hauria de realitzar intents perceptibles i convincents de fer front als seus problemes més urgents: la crisi de l’euro encara no resolta, la crisi dels refugiats, i els problemes de seguretat. No obstant això, ni tan sols aquestes tres qüestions aconsegueixen generar consens en els 27 membres del Consell Europeu. Els compromisos només poden aconseguir-se si els socis estan disposats a fer concessions “
- “Els britànics tenien una visió de la UE decididament liberal, considerant-la com una zona de lliure comerç, i això s’expressava en una política d’ampliació de la UE sense que al mateix temps s’aprofundís en la cooperació. No a Schengen i no a l’euro. L’actitud exclusivament instrumental de l’elit política cap a la UE va quedar plasmada en la campanya a favor de la permanència a la UE. Els tebis defensors de la permanència a la UE es van limitar estrictament a projectar una campanya de la por armada amb arguments econòmics. Com podia guanyar entre la població una actitud proeuropea, quan els líders polítics s’havien estat comportant durant dècades com si una persecució despietada estratègica dels interessos nacionals fos suficient per mantenir-te dins d’una comunitat supranacional d’estats?”
Entrevista a Jürgen Habermas (Social Europe 12 de juliol de 2016). Traducció i edició d’Aida López i Beatriz Silva
