Cites

“Reconciliació és més que una bella paraula. Significa reconèixer els errors de tots i no deixar a Catalunya a mercè de les marees” (El Periódico, 19-12-17)

“Que la idea de ciutadà se supediti a la de nació, suposa un apreciable risc per a la democràcia i l’ètica ja que una entitat superior en valor al subjecte, pot justificar accions que d’una altra manera es considerarien reprovables” (Blog Esquerra sense fronteres, 16-12-17)

“Enrocar-se en el bilateralisme significa perdre el joc de les aliances que dóna la visió federalista” (El TRiangle, 03-12-17)

“Coincideixo amb l’expresident espanyol Manuel Azaña quan argumentava que el “problema català” era polític i que, com a tal, reclamava una solució política” (Granollers, 29-11-17)

“Catalunya està sotmesa a un tensionament a favor de una proposta política, una activitat d’agitació permanent que gira sobre si mateixa, on no han faltat voluntaris que han fet girar la sínia, escolanets que han portat els ganfanons del bisbetó, encara que fins avui el resultat es magre: no s’han mogut del lloc on eren” (Eix Diari, 22-06-17)

“La UE ha perdut la seva vocació humanitària i contravé la Declaració Universal dels Drets Humans, de 1948 i la Convenció de Refugiats de 1951” (Badalona, 22-06-17)

“No és tolerable que els refugiats hagin de pagar a les màfies perquè Europa no els facilita l’accés” (Badalona, 22-06-17)

“Theresa May i Artur Mas són líders d’oportunitat, que decideixen, enquestes en mà, fer surf sobre l’onada” (El Pais, 18-06-17)

“El govern processista de la Generalitat ha decidit tirar pel dret i provocar la repressió de l’Estat. El mínim que es pot dir és que el govern ha llençat a la paperera de la història l’ètica de les responsabilitats començant per la responsabilitat de les conseqüències dels seus actes no tan sols personals sinó, com els agrada omplir-se la boca i mastegar-ho poc a poc, de país” (Treball, 15-06-17)

“El segrest del debat polític per part de la “qüestió nacional”, ha fet que l’escola democràtica reivindicada, que tenia com a model l’escola republicana, quedés arraconada per un model d’escola nacional assimilacionista”  (Barcelona, 15-06-17)

“Som federalistes perquè es la tradició més antiga i sòlida de les esquerres catalanes” (La Maquinista, 14-06-17)

“No es pot ser jove i d’esquerres sense ser federalista, perquè és així com ha crescut, sent conscient de que les persones que tenim al voltantn tenen els mateixos problemes, les mateixes inquietuts i les mateixes ganes de prosperar que nosaltres” (El Vendrell, 14-06-17)

“La importància de mantenir el respecte en el debat col·lectiu s’oblida quan es posa per davant la voluntat d’arrasar com un carro de combat, quan no es té l’hàbit de veure que els que pensen diferent també poden dir coses interessants” (BlogEsquerra sense fronteres, 4-6-17)

“La llei de transitorietat jurídica, equival a un salt al buit, perquè no hi ha seguretat jurídica si no és possible conèixer el dret aplicable i s’ignoren els procediments que regulen la reforma del dret vigent en un moment donat” (La Vanguardia, 4-6-17)

“Estat nació i sobirania absoluta es compenetren, com es va veure amb l’arribada del feixisme i, més tard, del nazisme. Per aquesta raó, el federalisme europeu va ser una part integrant i essencial de la Resistència a Itàlia, Alemanya, França, i un punt de referència  en la lluita per la democràcia a Espanya, Portugal i Grècia” (El Periódico, 1-6-17)

“Jo soc català, del Barça i de TV-3, però no em sento representat per res d’això. Ho sento, però crec que alguns estan dibuixant una televisió i un país on cada vegada hi cap menys gent” (El Periódico, 1-6-17)

“Nosaltres formem part d’aquest poble que vol seny, que vol maduresa política, que no estem ni per aventures ni per cacicades, que no estem ni per independentismes ni per nous centralismes. Estem pel diàleg, per la negociació, per un pacte d’Estat que comporti un canvi en el model territorial que permeti avançar, conviure i transformar la realitat social de les persones. AQUEST MODEL ÉS EL FEDERAL!” (Manifest “Sindicalistes i Fderalistes”, 29-05-17)

“Ni hi haurà reforma política a Espanya sense la reconstrucció de la unitat política del catalanisme, ni es resoldrà el nostre soroll si no hi ha senyals clars de transformació en el conjunt d’Espanya” (Editorial, 28-05-17)

“Puigdemont, Junqueras i Romeva es consideren amb dret de suspendre per a nosaltres la separació de poders, a obrir total control governatiu sobre la justícia, a canalitzar políticament els continguts dels mitjans de comunicació, a efectuar un filtratge a la turca dels actuals funcionaris, i fins i tot a fixar els seus propis criteris per determinar qui són catalans i qui no. Em permeto recordar que l’últim precedent en aquesta línia és el que va efectuar a la força un gallec, militar, feixista, assassí i covard” (El Periódico, 25-05-17)

“El nacionalisme busca ser la manifestació d’una totalitat, la nació expressada políticament” i quan es diu que “Catalunya no serà plena sense la independència”, vol dir que s’exclourà una part dels ciutadans. Això provoca una pèrdua d’una cultura democràtica que des de la transició permetia que convisquessin una gran diversitat d’opinions polítiques que feien la vida democràtica enriquidora” (C.C. Vil·la Florida, 22-05-17)

“El nostre estatisme metodològic és en part responsable de la incapacitat dels governs per donar resposta a problemes complexos. I no obstant això, segueix veient-se com la imprescindible cuirassa protectora front als nous temors i incerteses, també globalitzats. Persistim en disminuir-los protegint-nos sota un mantell que ja no ens protegeix” (El País, 20-05-17)

“Una reforma federal de la Constitució permetria satisfer gran part de les demandes de la societat catalana sense necessitat d’obligar els ciutadans a respondre de forma binària a una qüestió tan complexa com la secessió” (Alibri, 18-05-17)

“A Europa cal seguir construint “comunitarització” a través d’estructures supranacionals que vetllin pels interessos de les persones (i no dels estats) i mitjançant acords solidaris que promoguin responsabilitats compartides i equilibrades”.(Blog Más allá de las fronteras, 15-05-17)

“La Mediterrània s’ha convertit en la frontera més mortífera del món i hauriem d’evitar caure en una deshumanització davant el patiment d’aquestes persones.
La política d’asil no es comparteix perquè alguns governs nacionals han impedit que hi hagi una política comuna” (Sant Cugat, 12-05-17)

“Produeix tristesa i vergonya la situació dels refugiats que intenten arribar a Europa. Encara que ens decebi la resposta de la Unió Europea, aquest és un repte europeu que només té solució si la resposta és conjunta. Si els Estats ho han d’afrontar per si sols, empitjorarà“ (Sant Cugat, 12-05-17)

“L’essència de l’era Pujol: la negació de qualsevol crítica, de qualsevol sospita davant el poder de la causa” (El Periódico, 10-5-17)

“Cal una passa endavant de la UE, grans consensos, veritables canvis i nous instruments, però per fer una Europa més federal, cal una mobilització social”. (Girona, 9-05-17)

“La desconnexió exprés aprofundeix en la desinstitucionalització del Parlament, concebut com a casa de tots els catalans i que ara, amb maniobres arteres, s’administra com a latifundi independentista sense tenir en compte el veredicte de les urnes” (El Periódico, 9-5-17)

“Es més interessant parlar de federalisme i d’Europa que «de tancament i nacionalisme» com es viu actualment a Catalunya” (Girona, 9-5-17)

“Un referèndum que signifiqués el triomf d’una part de la societat i la submissió d’una altra, amb un país fragmentat en dues meitats, no només no seria resolutiu, sinó més aviat un mitjà d’agreujament de l’estat de coses” (Cunit, 2-5-17)

“El federalisme es un principi que sosté que és millor la distribució del poder que la centralització, però també és un instrument: un mitjà per combinar la diversitat i la unitat” (Sant Sadurní d’Anoia, 2-5-17)

“Tancar-se a casa no és la solució: Davant dels perills del replegament nacionalista i de l’extrema dreta s’han d’impulsar polítiques més ambicioses i mes cooperatives” (Lleida, 28-4-17)

“El federalisme és trobar un equilibri entre els conceptes de la il·lustració: la igualtat, la fraternitat i la llibertat” (Lleida, 28-4-17)

“El món està canviant i necessitem solucions compartides, no té sentit organitzar el món des del principi del monopoli de la sobirania” (Lleida, 28-4-17)

“Els senyors Puigdemont i Junqueras, alts càrrecs del Govern de Catalunya, són experts en l’art de confondre i, si cal, mentir en l’exercici de la seva responsabilitat política” (Crónica Global, 20-03-17)

“Molts independentistes estan convençuts que el procés actual acabarà amb un acord que atorgarà més autogovern a Catalunya sense arribar a la secessió d’Espanya” (Alibri, 16-3-17)

“El federalisme pot ser una bona proposta modernitzadora perquè afavoreix la sobirania compartida alhora que permet la cohabitació de diferents identitats” (Círculo de Bellas Artes de 16Madrid, 16-3-17)

“La paradoxa és que una coalició que promet un país independent i lliure, coarti la independència i la llibertat dels periodistes dels mitjans públics” (El Diario.es, 15-3-17)

“El relat del procés sobiranista reinventa la història de Catalunya i imagina la independència com el naixement d’una nova nació sense pecat original” (El País, 15-3-17)

“El Tribunal Internacional de Justícia no ha reconegut mai un dret general, per les comunitats polítiques que s’autoqualifiquen de “pobles”, de decidir unilateralment el seu destí” (El Món, 13-03-17)

“La lleialtat és un bé preuat i el requisit exigit a tot bon demòcrata davant de qualsevol pacte o negociació” (Blog Esquerra sense fronteres, 11-03-17)

“El federalisme pot ser un projecte complex de portar a terme però és l’únic que està a l’altura dels nostres temps, molt més solidari i eficaç que els nacionalismes que hem conegut i patit” (Declaració davant la marxa de Roma, 10-03-17)

“Estic farta que ens diguin que democràcia és “posar les urnes”, mentre trepitgen les normes que emanen de les urnes anteriors” (La Vanguardia, 9-03-17)

“Hi ha una gran paradoxa: l’Estat de dret i la presumpció d’innocència juguen a favor dels fanfarrons del pòquer, i els que lluiten de veritat contra els corruptes solen ser –ells sí– defensors de cor de l’Estat de dret i la presumpció d’innocència” (El País, 9-3-17)

“Els sectors radicals de la dreta i del liberalisme nacionalista destaquen per l’essencialisme en el fet identitari o per una clara xenofòbia contra la societat espanyola; tots coincideixen en maneres agressives de comunicar-se i en la voluntat de trencar ràpid amb el sistema establert” (El País, 8-3-17)

“Davant del creixement de l’extrema dreta a Europa, cal: no magnificar el fenomen, limitarel seu accés a les institucions, promoure polítiques socials, potenciar el debat polític i reforçar l’Estat de Dret” (Barcelona, 7-3-17)

“L’Europa democràtica només es consolidarà si les seves ciutadanes i els seus ciutadans la fan canviar de rumb” (Manifest per la marxa a Roma, 4-3-17)

“Alguns dels valors pels quals em sento federalista son el respecte, el diàleg, el pacte i la solidaritat” (Premià de Mar, 2-3-17)

“”Els federalistes busquem les sobiranies compartides, la cooperació, la coresponsabilitat i la lleialtat. També el respecte a les identitats dins de la cooperació i la fraternitat”” (Premià de Mar, 2-3-17)

“El federalisme representa no només respectar la diversitat cultural i identitària a nivell català, sinó també garantir la unitat en la diversitat a nivell europeu” (Premià de Mar, 2-3-17)

“Mentre el nacionalisme alimenta el relat d’una Catalunya carregada de superioritat moral enfront d’Espanya, el ‘cas Palau’ ens despulla. I el nostre reflex no és tan pur com requereixen els cànons de l’èpica. Negar-ho ens obliga a situar-nos en el terreny de l’emoció i expulsar la raó. Darrere del mirall hi ha el país de les meravelles. Però és fals” (El Periódico, 28-02-17)

“El federalisme no neix de la metafísica, sinó del dret del ciutadà a la llibertat, a la igualtat i a la fraternitat. A un món globalitzat, la millor garantia de preservar aquests drets no són els estats del segle XIX que, a Europa, serien petits i pobres en recursos naturals, sinó l´associació i la cooperació des del reconeixement de les realitats culturals i històriques diferents” (Diari de Girona, 26-02-17)

“La major part de la societat catalana té doble sentiment de pertinença: No sembla sensat que hagin de triar ni sembla sensat plantejar un dilema de tipus binari” (Girona, 24-02-17)

“Les prioritats a l’hora de posar en marxa un nou sistema de finançament serien: reforçar la responsabilitat tributària, establir criteris d’igualtat clars a través de fons d’anivellament i millorar la cooperació pròpia de la cultura federal” (Barcelona, Alibri 23-02-17)

“Com enfrontar-nos amb eficàcia al populisme i a la demagògia? Com fer servir les eines de la raó sense donar als adversaris el monopoli de l’emoció? Com oferir esperança a les clases mitjanes i treballadores dels països desenvolupats que veuen amb temor com avança la globalització? Potser ha arribat l’hora de passar de la resistència global a l’alternativa federal” (Blog Esquerra sense fronteres, 19-02-17)

“El nacionalisme és una solució del passat però està viva i està ressorgint de manera irracional en el nacionalisme xenòfob” (Tarragona, 16-02-17)

“El nivell de transgressió de la «revolució dels somriures» és tan alt que ni tan sols és capaç d’acceptar una performance al Fossar de les Moreres” (El Periódico, 15-02-17)

“És legítim que cadascú defensi la seva cultura, la seva tradició, la seva llengua i la seva identitat. El problema és quan això es converteix en el principal eix polític i passa per davant de tota la resta” (Vilanova i la Geltrú, 10-02-17)

“Cal que catalans, espanyols, cristians o musulmans tinguin a taula els aliments que necessiten. I si es produeixen de forma ecològica i a prop de casa, molt millor. Però sense barrejar-hi pàtries i insults per enmig” (El Triangle, 16-01-17)

“El primer govern independentista de la història de Catalunya ha demostrat una incapacitat i una pobresa de recursos esgarrifoses. Fa cinc anys que ha deixat de funcionar la idea que els governs treballen, són governs sense obra. Si s’enfonsa el castell del procés, només queda llavors la dissolució i una nova distribució d’escons que doni lloc a un govern que torni a governar” (El País, 15-01-17)

“Si l’èxit de l’independentisme català consisteix a vendre que hem administrar-nos nosaltres mateixos per fer-ho “millor” (més escoles, més hospitals, més qualitat en els serveis socials), ningú s’entén una política restrictiva de despesa en època de crisi. Ningú comprèn que, un cop disposats al desafiament al Govern central amb el referèndum, es precisen uns pressupostos autonòmics que no reverteixen les retallades i la despesa social està un 11% per sota dels pressupostat en 2010″ (El Pais, 14-01-17)

“No ens podem tancar en la proposta de l’Estat nació. Necessitem una nova legitimitat basada en el pacte lliure i federat de sobiranies compartides” (CCOO de Barcelona, 12-01-17)

“Hi ha personatges que segueixen fulls de ruta tèbis: utilitzar el Parlament per cremar fotografies del Rei o avisar a tothom que aniran a treballar el dia de festa nacional, però descansaran a les festes religioses; dir que no s’és monàrquic i demanar als Reis Mags que ens portin la República; recórrer al Tribunal Constitucional per al que convé i dir que no se li obeeix quan es dóna el cas; no presentar-se quan el jutge ho demana, per pactar després amb els Mossos en quins moments els posaran els grillons, coincidint amb la presència de periodistes” (Crónica Global, 11-01-17)

“La resposta al Trumpisme és el “federalisme progressista”: el desenvolupament d’objectius i polítiques progressistes usant la considerable autoritat delegada als governs subnacionals en el sistema federal dels Estats Units” (Project Syndicate, 6-01-17)

“Des de la perspectiva de la Comissió de Venècia, la constitucionalitat i el respecte a la distribució de competències són una condició indispensable per atorgar legitimitat a un referèndum. I aquelles condicions no les compleix un referèndum unilateral sobre la independència de Catalunya” (La Vanguardia, 06-01-2017)

“Ara, quan la judicialització de la política atia la qüestió catalana, és urgent reivindicar la concepció del dret per sortir de l’atzucac i rebutjar la visió esbiaixada de la Constitució, entesa com un vedat tancat i no com el terreny de joc compartit” (La Vanguardia, 06-01-17)

“L’anomenat Estat autonòmic és un succedani en la casuística federal internacional, i el seu recorregut polític natural hauria d’haver consolidat un sistema plenament articulat per la filosofia federalista. Això no ha estat possible per la intransigència dels nacionalismes centralista i perifèric. La situació actual entre espanyolistes del «ordeno i mano» i catalanistes del «tot o res» és descoratjadora pel seu potencial de frustració i enfrontament” (La Voz de Galicia, 05-01-17)

“Ens hem reunit dins Fédéralistes d’Esquerres per fer un món més decent, un país més civil i una Europa més oberta. Per apropar-nos entre tots a aquelles tres parauletes que segueixen brillant: llibertat, igualtat, fraternitat” (Felicitació any 2017)

“Aprendre a dubtar és assumir la fragilitat i la contingència de la condició humana que no ens fa autosuficients. Per això es va inventar la democràcia com la millor forma de govern, perquè obliga a contrastar opinions i a escoltar l’altre” (Bloc Esquerra sense fronteres, 31-12-2016)

“¿I si en arribar a “casa”, ja no existís? ¿Si el nostre refugi hagués desaparegut, destruït per motius naturals, polítics o bèl·lics? Com trucar als que s’han quedat sense refugi i el busquen en altres llocs, però no el troben i queden, així, condemnats a un trasterramiento perenne? ¿Desrefugiados? ¿Arefugiados? Segurament, una d’aquestes és la paraula de l’any” (El País, 30-12-16)

“Aquesta constant transgressió de la llei, aquest rebuig als tribunals, aquesta operació per la qual s’estableixen unes regles de joc, i si el resultat no els afavoreix, les canvien retrospectivament per altres, ens fan endevinar, sota els somriures i la fraternitat, Els segadors i les estelades, l’aspiració d’aixafar a l’oponent i no haver de retre comptes a ningú. Tot, per a més inri, en nom de la democràcia” (La Vanguardia, 29-12-16)

“En la confrontació entre aquells que afirmen sense rubor que la democràcia és llei i aquells que invoquen les urnes com la única essència democràtica, ens falta recordar que la democràcia té a veure amb lleis (efectivament), amb urnes (efectivament) i amb moltes altres coses (com la capacitat de diàleg, cert tipus de cultura cívica o determinades regles institucionals)” (Treball, 28-12-16)

“La sobirania del Parlament està subjecta al marc jurídic de la Constitució i de l’Estatut. La legitimitat i la legalitat de cadascuna de les institucions es basa en el compliment de la llei que les ha creat i que les empara” (El Punt Avui, 24-12-16)

“El procés? Després de Kafka, alerta amb la paraula. Els atributs de la sobirania des de Bodino són la moneda
i l’espasa. La moneda la tenim en comú en l’euro i l’espasa en l’OTAN. O sigui que, la veritat, cal buscar alguna
cosa millor” (El Triangle, 14-12-16)

“La sentència del TC amb l’estatut de Catalunya no va ser un encert, però no cal remoure la Constitució per arreglar el desgavell, ja que hi ha una sortida més fàcil: Una disposició addicional de la Constitució que reconegués la personalitat de Catalunya i les competències inherents a aquesta personalitat, com l’addicional primera respecte al País Basc “ (La Vanguardia, 11-12-16)

“Els joves sí que són europeistes, s’adonen que en ells conviuen diferents identitats, que no volen fronteres, que el futur és més Europa i no menys Europa” (Llibreria Alibri, 17-11-16)

“Gairebé el 40% dels catalans que declaren estar a favor del procés d’independència aspiren a una solució territorial que encaixa en el concepte de federalisme adaptatiu – plurinacional, no cooperatiu, no centralitzat, no simètric” (Bloc Esquerra sense fronteres, 15-11-16)

“La desobediència és ja l’eix del discurs independentista, De la revolució dels somriures vénen temps d’ombres” (La Vanguardia, 13-11-16)

“Trump s’està convertint en el model perillós per a tots els moviments d’Europa amb baixos instints i resulta sorprenent i significatiu que Artur Mas hagi associat l’èxit de Trump al sobiranisme català” (La Vanguardia, 13-11-16)

“La lluita dels federalistes és evitar tornar als estats-nació i a les fronteres i promoure una Europa social” (Museu Vilanova i la geltrú, 11-11-16)

“A la alliberadora caiguda dels murs ideològics li van seguir altres murs ètnics igual de nefastos. La febre de les identitats, els regressius micronacionalismos que anhelen una identitat pura i tancada en si mateixa, endogàmica i mortal. “ (Associació de Periodistes Europeus, 10-11-16)

“Estem disconformes amb la resposta simplista dels que volen transformar el malestar dels ciutadans de Catalunya en un projecte de xoc de trens sense cap viabilitat de futur. Davant d’aquests corrents, volem recuperar i posar en valor la via principal de les esquerres catalanes i espanyoles des de fa 150 anys “ (XIII Congrés del PSC, 7-11-16)

“Des del punt de vista ètic, el plantejament independentista o el federalista no són més ètics en si mateixos, són opcions polítiques, però que sí que ho són els valors associats a cada un d’ells. La idea de ruptura i confrontació és més difícil de compaginar amb l’ètica que el federalisme que s’associa a valors com la solidaritat i el diàleg ” (Granollers, Llibreria la Gralla, 3-11-16)

“La realitat és que cada vegada més territoris dins i fora d’Europa són el Danubi, una barreja d’ètnies, cultures i llengües que comparteixen les seves tradicions i enriqueixen les societats fent-les més interessants, complexes i, per què no dir-ho, més divertides. La noció de poble uniforme no té sentit en societats que són essencialment heterogènies en origen, interessos, creences i costums” (Bloc Esquerra sense fronteres, 1-11-16)

“Les idees que en altres temps van ajudar a cohesionar les societats: la sobirania, el poble i la identitat, lamentablement, també van tenir conseqüències per oblidar, ja que es van materialitzar en els nacionalismes xovinistes, l’emergència dels credos totalitaris i xenòfobs i dues guerres en territori europeu” (El periódico, 31-10-16)

“Compartir les sobiranies nacionals és la millor manera de defensar els nostres interessos comuns” (El País, 26-10-16)

“El federalisme és la millor manera de gestionar el poder i la convivència en les societats complexes, com és la nostra” (Parlament Europeu, 28-09-16)

“Europa és el resultat d’una barreja de cultures i un exemple d’això és Barcelona, on es parlen 277 llengües i conviuen 160 nacionalitats diferents” (Parlament Europeu, 28-09-16)

“Davant de les onades de nacionalisme, l’única solució és una unió federada de tots els Estats membres de la UE” (Parlament Europeu, 28-09-16)

“El federalisme “neix de la voluntat de reconstrucció de les institucions des de baix, des dels ciutadans” (Parlament Europeu, 28-09-16)

“Hem de guanyar el debat federal però, en qualsevol cas, que Catalunya pugui decidir” (Parlament Europeu, 28-09-16)

“Els independentistes es queixen que ironitzo sobre el que creuen sagrat, però és que quan assenyales alguna cosa com a sagrada esdevé irrisoria” (Ahora, 23-09-16)

“Som la comunitat de les tres” R “: reconeixement dels uns i els altres, respecte i desig de resoldre els problemes amb equitat i realisme” (Gavà, 22-09-16)

“¿Renunciem a la ironia, a les veus crítiques, al talent? Podem fer-ho, però serem més pobres. I més mesquins. I repugnantment miserables” (El periódico, 15-09-16)

“La reforma federal és l’únic mecanisme per resoldre els problemes de competències que s’han anat desenvolupant entre les comunitats autònomes” (Europa Press, 05-09-16)

“Orgull nacional i solidaritat internacional casen malament” (El Periódico, 04-09-16)

“La Constitució espanyola ja té un esperit federal però seria necessari: transformar el Senat en una cambra de participació de les comunitats autònomes; dissenyar un sistema de distribució de competències i de finançament més clars; introduir principis com ara la lleialtat federal i reconèixer en la Constitució determinades singularitats.” (Madrid, 8-6-16)

“Cal apostar per un futur federal, que imprimeixi un caràcter personal i col·lectiu més afí amb el reconeixement real dels drets fonamentals”  (El País, 10-4-16)

“Que gent, presumptament d’esquerres, arribi a sostenir que en aquest país flagel·lat per l’atur, els desnonaments, les retallades, les estafes, “potser el principal problema sigui la qüestió lingüística”, és que se’ns han trencat tots els vidres i de pura vergonya no ens atrevim a mirar-nos a cap mirall que ens retrati de cos sencer!” (La Vanguardia, 9-4-16)

“El sistema de governança federal és l’únic que resol el desafiament que significa organitzar la diversitat i la complexitat de les societats del segle XXI” (8 al dia TV, 8-4-16)

“La nació és una cosa imaginària que està en les nostres ments i el fet de pertànyer a aquest subjecte imaginari permet que es legitimi l’existència de l’Estat” (El País, 6-4-16)

“Catalunya és el país de la UE on els rics paguen menys impostos, no hi ha l’impost sobre successions, ni el del joc, ni els relacionats amb el canvi climàtic i l’energia” (El País, 5-4-16)

“Considerar que el castellà és una llengua “exògena” i que els seus parlants són “colonitzadors involuntaris” és, no ja políticament delirant i, per etnicista, èticament inquietant, sinó un atac frontal a la tradició catalanista, que ha estat sempre un corrent integrador, portador d’un missatge obert, inclusiu i transversal” (LV, 4-4-16)

“En un sistema federal cap dels nivells de govern té tot el poder” (Llibreria Bernat, 1-4-16)

“Quan es planteja a la ciutadania un renovat pacte entre Catalunya i la resta d’Espanya que reconegui els seus trets peculiars i diferencials, l’independentisme queda en menys del 30% mentre que la meitat de la ciutadania es decanta per l’opció neopactista de tall federalitzant” (Metroscopia, 31-3-16)

“El veritable perill d’Europa és la incapacitat d’actuar unida” (El País, 27-3-16)

“Europa és un ens abstracte pel qual ningú vol morir, però que hi hagi molts disposats a matar europeus ens hauria de donar una mesura de la fortalesa de la nostra identitat i projecte” (El País, 22-3-16)

“Sota el intergovernamentalisme batega la dinàmica d’interessos nacionals contraposats, la paràlisi nacionalista. Així que la qüestió que s’ha de resoldre en primer lloc és l’abolició definitiva de la divisió d’Europa en estats nacionals sobirans” (El País, 21-3-16)

“A Grècia hi ha almenys 50.000 refugiats. ¿Quedaran deambulant de manera indefinida per un país sense condicions ni infraestructures per atendre’ls, ordenar-los, integrar-los, etcètera?” (El País, 20-3-16)

“Els immigrants són una benedicció. La Unió Europea necessita a milions de persones joves d’altres països si volem que la seva població, molt envellida, no acabi sense pensions” (ElDiario.es, 19-3-16)

“S’ha fet front a la crisi econòmica devaluant les condicions laborals en comptes de devaluar la moneda comuna. Necessitem federalitzar la lluita contra les desigualtats entre els països” (Atenas, 18-3-16)

“Europa ha d’acollir als refugiats i crear vies segures d’accés per als sol·licitants d’asil que en aquests moments es veuen empesos a arriscar les seves vides i posar-les en mans de màfies sense escrúpols. Ha d’ajudar a més de forma urgent i sense dilacions als milers de persones que s’amunteguen en camps que no compleixen les mínimes condicions per a la subsistència” (Web Fed, 16-3-16)

“Ha arribat l’hora d’exigir responsabilitats no només polítiques sinó, sobretot, penals, de part de les autoritats europees i nacionals, per l’omissió del deure socórrer a tants milers de persones en perill com pel maltractament moral i físic al qual són sotmesos els refugiats pel sol propòsit de salvar les seves vides o fugir de la repressió i la gana” (Blog Esquerra sense fronteres, 13-3-16)

“La gent que arriba no només ve per problemes econòmics sinó fugint de guerres que els empenyen a fugir. Europa té l’obligació legal, ètica i la responsabilitat moral i política d’acollir-los” (CCCB de Barcelona, 11-03-16)

“El paper del federalisme en la crisi dels refugiats té ple sentit perquè el federalisme representa la forma política de la fraternitat: encarna, materialitza, institucionalitzant-los, uns valors i no es limita a apel·lar a ells com a horitzó últim cap al qual tendir” (CCCB, 11-3-16)

“Europa és un espai de llibertat i drets, on no hi ha llibertat possible sense seguretat ni seguretat sense llibertat” (El País, 10-03-16)

“Esperaré que algú m’expliqui quins fonaments ètics s’han de tenir per recórrer a persones vulnerables que pateixen per intentar guanyar alguns puntets en el quadrilàter de la lluita política i argumental. Jo no sé amb la independència, però amb el “procés” les persones pobres i les que estan en llistes d’espera cada vegada estan pitjor” (Bloc Progrés Real, 10-03-16)

“La UE obliga a repensar la democràcia en termes diferents als de l’Estat nacional, però no pot tancar el debat sobre la necessària reforma” (Agenda pública, 9-3-16)

“Hem de donar-nos compte que per preservar el nostre Estat del Benestar i el nostre model social europeu hem d’actuar mancomunadament. En cas contrari les nostres actuacions es dissoldran en un híbrid que alimentarà l’egoisme nacional i ens conduirà a la desnaturalització de les nostres cultures i formes de vida” (Catalunya Press, 8-3-16)

“Els independentismes proven de combatre la por del futur proposant un aïllament utòpic i, en realitat, regressiu” (La Vanguardia 5-3-16)

“Assumir una estructura federal implicaria una acceptació recíproca de les unitats constituents i una cultura de cooperació i de diàleg que milloraria el funcionament de les institucions polítiques” (Llibreria Bernat, 4-3-16)

“El federalisme té en compte la pluriidentitat de les persones i la pluralitat que caracteritza totes les ciutadanies” (El Periódico, 3-3-16)

“Cal dotar-se d’una política comuna d’immigració i asil que es financi amb un pressupost europeu i que respongui als valors que inspiren el projecte comú com són la solidaritat i la cooperació” (Blog Esquerra sense fronteres, 3-3-16)

“Els federalistes somniem amb una Espanya, una Europa i un món que col·laborin en comptes de competir” (Barcelona, 27-2-16)

“Per avançar cap a una Europa més integrada, netament federal, cal generar sistemes de coordinació i integració que superin el concepte d’estat-nació i evitin la competència entre països” (El velódromo, 19-02-16)

“El sistema de Schengen, juntament amb l’euro i el mercat únic, són els èxits més avançats i visibles de la integració europea i han garantit per als ciutadans d’Europa una pau i prosperitat sense precedents” (web UEF, 15-02-16)

“El vaixell que havia de viatjar a Ítaca roman atracat a l’altura de la Barceloneta. Tanta alforja per tan curt viatge?” (El Confidencial, 06-02-16)

“Les multituds d’immigrants, la desocupació i les desigualtats creixents estan fent que el naixement d’una federació europea sigui més necessària que mai” (La Repubblica, 05-02-16)

“Té raó George Steiner: «Les persones no tenim arrels sinó cames”. Només els arbres tenen arrels” (Blog Metiendo bulla, 05-02-16)

“Dissimular la màcula, sense arribar al fons de la seva embrutiment, ens condueix a un futur mesquí i a la temptació de la impunitat” (El Periódico, 03-02-16)

“Espanya necessita un federalisme simètric en drets i deures, que garanteixi la igualtat de tots els ciutadans, i asimètric, en competències, sobretot les que es deriven dels fets diferencials” (La Vanguardia, 02-02-16)

“La situació social explosiva en què viuen molts barris d’aquest país requereix una reforma fiscal urgent que permeti finançar una renda bàsica com més aviat millor” (Alternativas Económicas, 02-02-16)

“El federalisme és “una manera de veure la vida”, una proposta d’organització política i social “no excloent” que fuig dels intents d’homogeneïtzació identitària” (Blog Esquerra sense fronteres, 29-01-16)

“L’opció pel pacte, en comptes de la imposició, és una de les característiques que diferencien el federalisme del nacionalisme” (Barcelona, 22-01-16)

“La manera d’influir en el món, no passa per obrir fronteres ni anar sols, sinó per construir col·lectivament un planeta millor” (Blog Esquerra sense fronteres, 22-01-16)

“El moviment independentista basa part de la seva fortalesa en la il·lusió de portar Catalunya a la independència en els pròxims anys. Però com que avui no té prou força per portar Catalunya a la independència imminent es veu obligat a transformar contínuament els seus objectius de forma retroactiva per evitar mostrar els fracassos” (Ara, 20-01-16)

“Les meves pel·lícules són finestres d’altres vides i mostren que les persones no som tan diferents” (Barcelona, 20-01-16)

“Els processos de secessió sempre han passat en estats autoritaris en crisi o en situacions colonials: la solució al conflicte a Catalunya serà una reforma profunda de la Constitució Espanyola” (Tarrassa, 18-01-16)

“La formació d’una majoria absoluta sobiranista al Parlament, només servirà per retornar la il·lusió als fidels independentistes, sostenir la ficció que la independència porta a algun lloc i allargar la paràlisi de la institució parlamentària per a tot el que no sigui atiar el foc de la independència” (El País, 12-01-16)

“Els nostres vots a les urnes, per la llei electoral, produeixen distorsions de la proporcionalitat de la representació i generen disparitat de valor entre els vots de diferents circumscripcions” (El Periódico, 12-01-16)

“Segueix intacte l’absència de mandat democràtic per dur a terme la independència –els falta una majoria social efectiva i persistent–, tot i que ara invoquin també el precepte diví per fingir que vivim en un altre món” (El País, 11-01-16)

“La situació a Catalunya, com a Escòcia o Llombardia, és una contradicció entre la identitat tribal i la ciutadania d’un país” (El País, 10-01-16)

“La resistència dels governs i polítics nacionals que s’aferren al seu poder o es troben atrapats en la il·lusió de les respostes nacionals és miop” (Web Fed, 03-01-16)

“Els partits polítics nacionalistes tenen posicions bàsiques similars. Tots són contraris al “sistema”, són xenòfobs i adopten més o menys descaradament una definició ètnica de la nació. La comunitat política no és producte del compromís dels seus ciutadans amb un ordre constitucional i jurídic compartit, sinó que, com en els anys trenta, la pertinença a la nació deriva de compartir una ascendència” (El País, 03-01-16)

“La lliure circulació de persones i la supressió dels controls a les fronteres interiors entre els Estats membres són un dels majors assoliments de la Unió Europea. Han estat fonamentals per unir millor als pobles europeus i per apuntalar el mercat únic europeu” (Web Fed, 02-01-16)

“En una Europa federal, ningú no podria girar la mirada quan llegís aquestes morts als diaris o Internet, o fer-se el sord en escoltar-les a la ràdio, o el cec per no veure-les a la televisió o a youtube. Perquè no seria un problema que es podria encolomar a Grècia, Espanya o Itàlia. Perquè seria un problema, una responsabilitat d’Europa sencera” (Blog Esquerra sense fronteres, 29-12-15)

“La retòrica del poble que avança, inexorable, cap a una meta roman atrapada en una idea de progrés del tot insostenible en els nostres dies” (El Confidencial, 26-12-15)

“Si Catalunya renuncia a construir una Espanya millor, abandonant el seu paper de contrapès enfront del centralisme que perviu, l’autonomia i la solidaritat tornaran a nivells que la majoria de la ciutadania catalana, i de la resta d’Espanya, no volem” (Blog Esquerra sense fronteres, 19-12-15)

“Els partits “tradicionals” si perden la capacitat d’enfilar el fil que connecta passat i futur, quedaran encallats a la riba del temps pretèrit, incapaços de transmetre en el present –ho propi d’una tradició viva– impulsos cap al futur” (CTXT, 18-12-15)

“La majoria dela població aspira que la Constitució torni a ser el millor aliat que ha tingut en democràcia” (EL País, 17-12-15)

“No calen els pal·liatius assistencials, ja que són subsidis i, com a tals, estan condicionats al fet d’haver de demostrar ser pobre. La renda bàsica és la resposta al dret a la dignitat humana i ha de ser universal i incondicional” (El País, 16-12-15)

“El sobiranisme es consola dient que mai s’havia arribat tan lluny, però podria ser que -com va passar al Quebec fa just vint anys- l’ascensió que creu haver recorregut hagi arribat a la cúspide i ara afronti la davallada” (Agenda Pública, 15-12-15)

“Seria l’hora d’enterrar el populisme i de refer els consensos bàsics: regeneració, federació i Estat de benestar, quin model social volem i de quina fiscalitat ens dotem per sustentar-lo” (LV, 15-12-15)

“L’equitat entre els territoris que formen part de la federació es concreta a partir dels valors de fraternitat i solidaritat, cosa que no vol dir homogeneïtat” (Manresa, 15-12-15)

“El federalisme avança perquè els grans agregats democràtics que respecten la diversitat (les federacions) estan molt més ben adaptades que l’estat-nació per als grans reptes socials del segle XXI” (Blog Esquerra sense fronteres, 14-12-15)

“Tenint en compte els llaços afectius i econòmics entre les dues riberes de l’Ebre, els problemes de la relació entre Catalunya i la resta d’Espanya poden resoldre’s sense haver de recórrer a solucions tan traumàtiques com la separació” (Llibreria Bernat, 10-12-15)

“La Constitució que ara agonitza va néixer de la generositat i la valentia” (El Periódico, 9-12-15)

“Volem una Constitució que permeti desenvolupar un sistema federal en base als principis de la cooperació, lleialtat institucional i solidaritat entre els pobles” (Web Fed, 06-12-15)

“El que alguns s’obstinen a presentar com una elecció entre ser català i ser espanyol és, en realitat, una renúncia, un empobriment o una mutilació” (El País, 6-12-15)

“La nostra aspiració és convertir-nos en un moviment de llarga durada, cívic, europeista, federalista i respectuós amb el paper de les institucions representatives i els partits polítics” (Blog Esquerra sense fronteres, 5-12-15)

“Cal posar fi a aquesta fabulació utòpica, a aquesta creació d’una història col·lectiva basada en la il·lusió i la fantasia, lluny de la realitat quotidiana” (El País, 02-12-15)

“Quan la població està partida en dues meitats amb fortes identitats culturals, el resultat d’un referèndum només capturaria estats d’ànim contingents d’un petit grup d’indecisos, el vot dels quals és susceptible d’oscil·lar” (El País, 02-12-15)

“Bon moment per posar sobre la taula possibles punts de trobada que excedeixin l’immobilisme, que resultin acceptables respecte a la demanda de canvi plantejada per un sector ampli de la societat catalana, necessitada de respostes concretes i atractiva també per als catalans no separatistes” (Web de Fed, 01-12-15)

“Eliminaria tots els estats i en faria un de sol; que cadascú s’arregli” (El País, 01-12-15)

“Federalisme és un pacte lliurement establert entre diferents ens territorials per a conformar un Estat basat en la conciliació de l’autogovern de les parts amb un govern compartit” (eldiario.es, 30-11-15)

“El federalisme representa la defensa radical dels principis democràtics” (Santa Coloma de Gramenet, 21-11-15)

“A veure si per establir el secessionisme com a única forma autèntica de conquerir la plenitud sobirana del poble català, ens carreguem precisament l’oportunitat de lluita per la democràcia i la sobirania que s’han obert en aquesta crisi de legitimitat” (Bloc Esquerra sense fronteres, 19-11-15)

“Cal acceptar que la retòrica sobre el subjecte polític i la sobirania nacional està buida de contingut a l’Europa del segle XXI” (El País, 13-11-15)

“Quan està en joc la convivència entre catalans i entre una part dels catalans i la resta dels espanyols, el tacticisme polític i l’ús electoralista del problema resulten menyspreables” (Blog Esquerra sense fronteres, 12-11-15)

“Jo no crec que la llei sigui l’expressió de la raó, però en una democràcia és l’expressió del consens. Si la infringeixes, ¿sobre què basarem la nostra convivència?” (La Vanguardia, 11-11-15)

“La desigualtat augmenta perquè la renda que els rics reben pel seu capital creix cada any més que tota la riquesa que produïm entre tots” (La Vanguardia, 11-11-15)

“Serà realment la futura república territori lliure de corrupció? Cauran en la Catalunya florent els consellers experts a extirpar partides pressupostàries?” (El País, 08-11-15)

“El problema no és el conflicte entre Catalunya i l’Estat, ni entre la nostra identitat i aquest “Madrit” que ens obsessiona. La qüestió es redueix, com sol passar sempre quan es tracta de mafiosos, a com repartim el pastís i qui es queda amb la confiteria” (La Vanguardia, 07-11-15)

“La Constitució alberga en el seu si l’embrió de l’Estat Federal però sense arribar a establir els elements de coordinació i cohesió que sí posseeixen aquests sistemes” (EL País, 07-11-15)

“Cap procés d’independència comença -o, almenys, mai ha començat- amb una declaració conforme algun dia declararas que et declararás” (CTXT, 04-11-15)

“Ha arribat l’hora de donar una resposta en positiu: obrir el meló de la reforma constitucional per rescatar una ciutadania -espanyola i catalana- que està segrestada per l’immobilisme i / o el rupturisme” (La Vanguardia, 03-11-15)

“Cal afrontar un canvi constitucional que permeti el desenvolupament de l’organització territorial de l’estat, actualment a mig camí d’un estat federal, definint les competències transferides, millorant el finançament de les autonomies, promovent la diversitat de les llengües de l’estat i de les seves cultures, i defensant el respecte a les diferències i la lleialtat entre tots els seus governs” (Web Fed, 03-11-15)

“Els que manen al món són les empreses, les multinacionals, els bancs internacionals. El poder d’un estat no pot fer front en solitari a aquests poders, cal organitzar-se en estructures més grans, de forma federal” (Balaguer, 30-10-15)

“La distribució de la riquesa no pot entendre’s com a solidaritat sinó com a justícia distributiva” (Balaguer, 30-10-15)

“Un referèndum no és la millor opció per resoldre conflictes: no permet opcions intermèdies i el dia després hi ha un escenari difícil de gestionar” (Foment del Treball, 28-10-15)

“Els sobiranistes parlen de “la revolució dels somriures”. Amb un somriure, desobeeixen les lleis que van jurar complir i fer complir; amb un somriure, celebren la seva pròpia “victòria incontestable” en el que van cridar un plebiscit i en què les seves candidatures van sumar menys del 48% dels vots; amb un somriure, titllen al que té qualsevol altre projecte polític de “mal català” i “traïdor a la pàtria”; amb un somriure assetgen al dissident, l’insulten, l’amenacen” (El País, 22-10-15)

“Allò que afecta fonamentalment a les nostres vides, no ho decidim al Parlament de Catalunya ni al Congrés dels Diputats de Madrid. El manteniment o no d’un estat del benestar l’hauríem de lluitar i assolir en els marcs europeus” (Vilanova, 20-10-15)

“El procés és l’estat d’ànim de centenars de milers de homes i dones de Catalunya que s’han manifestat i el “prusés” és la instrumentalització política que s’hi ha superposat” (Vilanova, 20-10-15)

“Tot i que el federalisme és un procés lent de construcció, que en molts aspectes no pot donar una resposta immediata, és la millor opció per als estats plurinacionals” (La Vanguardia, 15-10-15)

“La major paradoxa d’aquestes eleccions és que la clau plebiscitària tan reivindicada s’ha convertit en un càstig auto infligit per qui la va proposar” (El País, 13-10-15)

“És urgent rescatar una ciutadania que està amenaçada entre la pulsió liquidacionista i la quietista, la reforma federal és possible” (La Vanguardia, 13-10-15)

“Quan es juga al tot o res, les victòries es trocan en derrotes: Si hi ha vencedors, estan amagats, o ho són des de posicions minoritàries però ascendents” (El País, 12-10-15)

“Afrontar problemes complexos per trobar les millors solucions només és possible amb un esperit científic, no acceptant o rebutjant els arguments perquè no van en la línia del nostre pensament, amb mètode i sense prejudicis, amb honradesa intel·lectual i amb responsabilitat democràtica” (Bloc Esquerra sense fronteres, 12-10-15)

“Quan s’invoquen sentiments contraposats i se’ls porta al límit, apareixen monstres difícils de domar i de suavitzar” (Endavant, 10-10-15)

“El carreró té sortida: la inserció de les esquerres -velles i noves- en el món de les grans transformacions d’època que s’estan operant, dels grans esdeveniments d’avui” (Blog Metiendo bulla, 8-10-15)

“El resultat final de tanta disputa sobre si són “llebrers o molt llebrers”, o si són “podencs” és que l’esquerra ha perdut votants, absorbits cap a la dreta per temes identitaris” (Web Fed, 01-10-15)

“Els ciutadans passen a ser poble i el poble deixa de ser-ho per esdevenir multitud, quan aspira a cridar més o a penjar la bandera més gran i aplaudeix quan els que ho fan son els seus propis representants” (Web Fed, 25-09-15)

“Som partidaris d’una reforma federal a Espanya i de l’acceleració del procés de federalització democràtica que porti a una autèntica Europa sense fronteres, perquè els grans problemes socials i humans són la nostra absoluta prioritat” (Web Fed, 25-09-15)

“El camí de la federalització de l’Estat i d’Europa és l’únic possible, perquè va en la lògica històrica de superació de l’Estat nació” (e-noticies, 23-9-15)

“Omplim les urnes de vots per vèncer, per recuperar la nostra sobirania, per poder decidir en tots els àmbits de la nostra vida, sempre des del diàleg, des de la política, des de l’esquerra” (El País, 23-9-15)

“Els que vam lluitar junts volem seguir units dins d’una Espanya i una Europa federals, garantia que podrem avançar en les conquestes socials i democràtiques” (El País, 23-0-15)

“Quan despertem en un estat més social, lliure de corrupció, i fonamentat en el reconeixement de la diversitat, els nostres adversaris encara hi seran, però fora del poder” (Blog La Pistola d’Einstein, 20-9-15)

“La corrupció soscava la democràcia quan els polítics corruptes s’amaguen en llistes amb la “societat mobilitzada”, on al ciutadà li és difícil percibir la brutícia que envolta el principal partit que la dirigeix” (Blog Esquerra sense Fronteres, 20-9-15)

“El federalisme és un sistema pràctic, humà i just, i, posant totes les cometes del món, “més natural”” (Web Fed, 20-9-15)

“Una reforma constitucional en el seu conjunt serà el que resulti a partir de tots aquells que participin en la decisió” (Web Fed, 19-9-15)

“En els jocs primitius, el primer objectiu és eliminar les posicions intermèdies, que tenen un suport majoritari. Com una organització federal” (La Voz de Galicia, 19-9-15)

“La opció federalista és més justa perquè abasta un univers més ampli: no volem solament la justícia pels que estem dins de Catalunya sinó molt més enllà” (Web Fed, 18-9-15)

“Catalunya és l’epicentre d’una crisi que afecta a l’arquitectura institucional espanyola i europea” (Web Fed, 18-9-15)

“A Europa hem de veure com som capaços de fer una governança multinivell sense complicar molt la vida dels ciutadans” (Barcelona, 18-09-15)

“Espanya es troba enmig del corrent d’un riu, la pròpia Europa, que es mou cap a posicions i solucions federals” (Web Fed, 16-9-15)

“L’Estat federal es distingeix de l’Estat centralitzat per reconèixer el principi d’autonomia política dels ens infraestatals que el componen. Allà on aquest principi està establert en una Constitució normativa i garantit per un òrgan de defensa de la Constitució, cal parlar de federalisme” (Web Fed, 6-9-15)

“Tota nació és una noció construïda i abonada. Aquest tipus d’entitats no tenen atributs afectius ni eròtics, no poden estimar” (Web Fed, 6-9-15)

“Les sobiranies com a forma de govern seran una llosa per al progrés dels pobles i un estímul per a la creació d’odi entre les persones. Els veritables estadistes que ja saben que les seves sobiranies estan en declivi intenten aprendre les fórmules del pacte i la negociació, en definitiva les formes federals de convivència” (Blog Esquerra sense fronteres, 6-9-15)

“La complexitat del mosaic espanyol i europeu i de cada territori d’Espanya i Europa per petit que sigui, no es pot resoldre amb falses dicotomies, sinó que requereix solucions pactades i complexes, fruit del diàleg i la negociació” (Web Fed, 3-09-15)

“La secessió proposa un incert viatge a una regió desconeguda, fora d’Espanya, fora d’Europa, fora de la realitat històrica i geogràfica que ens conforma” (El Periódico, 2-9-15)

“La regla essencial d’una votació plebiscitària és comptar els vots, no els càrrecs electes” (La Vanguardia, 30-08-15)

“Hi ha un espai en l’opinió pública que espera i desitja que el conflicte polític que es viu a Catalunya trobi una solució mitjançant una reforma de la Constitució i no està en la línia de la secessió” (Cataluña Plural, 29-08-15)

“Solucions de tipus federal com les aplicades al Quebec, Massachusetts o Baviera presenten menys costos i més oportunitats, en un moment de la història en què les relacions entre els països han deixat de ser jocs de suma zero per convertir-se en projectes d’integració creixent i prosperitat compartida” (El País, 29-08-15)

“Una entitat que depengui de la jurisdicció d’un Estat membre que es declarés “independent” unilateralment i infringint la Constitució de l’Estat en qüestió, en no ser reconeguda com a Estat pels membres de la UE, ni tan sols podria presentar la seva candidatura” (El País, 29-08-15)

“Catalunya no només s’articula, per més que hi hagi qui s’entesti a això, al voltant de la qüestió sobiranista. Segueix sent una societat àmpliament complexa, amb línies d’articulació i fractura plurals i diverses” (El País, 17-08-15)

“La tasca del polític no consisteix a intentar portar el cel a la terra sinó només en millorar la terra” (El País, 14-08-15)

“No queda altre camí que oposar idees a ideologia, arguments a emocions. Apel·lar a l’ètica contra l’engany; invocar la lleialtat constitucional, enfront de la pseudodemocràcia del populisme nacionalista; recuperar la catalanitat que ells han segrestat i convertit en sectària” (Crónica Global, 13-08-15)

“En un estat compost, la sobirania originària, la capacitat de constituir-se en subjecte polític, resideix tant en els ciutadans com en les regions que componen l’estat. Això es tradueix en que els ciutadans de cada territori prenen la decisió d’unir-se en el que els politòlegs anomenen moment federalitzant” (Blog Esquerra sense fronteres, 14-08-15)

“El cost del desassossec que les manifestacions de l’independentisme provoquen entre la població, és un cost social tan real com qualsevol altre, i més cruel que molts per la seva absurditat; un cost que retalla el nostre benestar i que cap polític ens pot exigir”  (El País, 04-08-15)

“El finançament dels governs subcentrals ha de complir tres principis: suficiència, autonomia i equitat; i la manera de satisfer-los s’hauria inscriure, en els aspectes essencials, en la Constitució reformada” (Blog Esquerra sense Fronteres, 03-08-15)

“El funcionament del federalisme és un procés que necessita ser reinventat cada dia, no un paquet constitucional que es pot muntar durant una nit” (Financial Times, 03-08-15)

“Tot aquest infern social i polític promogut pels polítics nacional sobiranistes, acabarà si les forces polítiques d’esquerres fan un front comú, a Catalunya i a la resta d’Espanya, que serveixi per promoure polítiques socials, laborals, econòmiques, energètiques i ambientals justes, netes i equitatives” (Blog de L’Hort, 02-08-15)

“La història catalana és plena de federalistes i confederalistes, des de Pi i Margall a Valentí Almirall” (El País, 2-8-15)

“Un estat d’excepció molt sovint es torna permanent. Aquest estat en què vivim des de fa temps a Catalunya és l’estat permanent del “ara no toca”: ara no toca sanitat universal, ara no toca pensions per als que estan massa malalts per treballar, ara no toca menys patiment” (Catalunya Plural, 30-07-15)

“Berlusconizar la política només convé als que volen manipular-nos, cosa molt més fàcil apel·lant a les vísceres que a la intel·ligència. En una hora crucial com la que se’ns presenta tenim coses més importants que fer que esfullar margarides”  (La Vanguardia, 30-07-15)

“Pregunteu-vos per què alguns nacionalistes per a una cosa tan transcendental com una secessió, estarien contents en aconseguir el suport de mitja nació, i ni tan sols en vots populars, sinó en escons? Aquesta pretensió és nacionalment vergonyosa, democràticament oprobiosa i un escàndol per a qualsevol Estat de dret” (EP, 28.07-15)

“Quan el plebiscit és utilitzat com a instrument per galvanitzar el sentiment nacional enfront de la resta del món, els seus efectes són irremeiablement dolents. Galvanitza també el dels altres pobles i porta a la frustració, el ressentiment i, eventualment, a la violència” (Caffe Reggio, 27-07-15)

“Si no posem en marxa el programa del federalisme, que consisteix en la conversió progressiva de l’actual UE en els Estats Units d’Europa, no estarem en condicions de resoldre realment crisi com la de Grècia i la immigració” (IPS, 22-07-15)

“Volen guanyar per anar a una meta molt difícil i discutible, dividint el país en dues meitats enfrontades, com si fos tan fàcil i indolor com canviar de companyia de mòbil i no existís la Unió Europea” (El Periódico, 21-07-15)

“És  versemblant que la llista per la independència produeixi l’efecte contrari al que es pretén i s’ampliï  el nombre dels que pensen que estem davant una nova i tan sols repintada versió del mateix de sempre: l’esquer de la salvació nacional com a tapadora de polítiques indefensables, esgotades quan no fracassades” (El País, 21-07-15)

“Les pròximes conteses electorals han de servir per debatre a fons la possibilitat de desenvolupar una arquitectura institucional federal a Espanya i Europa que faci viable un acord ampli a favor d’aquesta reforma” (Fed 18-07-15)

“L’èxit de la reforma Constitucional exigeix acord en el punt de partida: el diagnòstic, problemes que cal abordar i els fonaments des dels quals es va a afrontar la reforma” (El País, 17-07-15)

“La desigualtat econòmica adopta tres dimensions: l’exclusió social, les diferències de renda i de riquesa i la igualtat d’oportunitats” (El País, 13-07-15)

“Amb tots els seus defectes, la veritable assemblea nacional de Catalunya és … el Parlament de Catalunya, amb representació real molt superior a la de qualsevol associació que es digui així” (e-Periódico 12-07-15)

“La radiodifusió i la televisió d’aquest país mostren una alarmant inclinació a servir a altres amos. Preocupant i fins condemnable, aquesta servitud és inacceptable -des del punt de vista polític, ètic i normatiu- quan les que l’exerceixen són les ràdios i televisions públiques” (El País, 11-07-15)

“Sacsejada per la crisi de tot el Sud d’Europa, la Catalunya autònoma ha entrat en una fase d’alta competició interior. Els partits s’estan desmuntant, les peces es troben escampades i regna una notable confusió”  (La Vanguardia, 09-07-15)

“Les inseguretats econòmiques i polítiques accentuen el nacionalisme xenòfob que tanca fronteres, aixeca tanques i expulsa a l’estranger, a partir de l’errònia creença que són les fronteres obertes les que atrauen els immigrants i que les fortificacions frontereres els detindran” (El País, 07-07-15)

“No hi haurà a Espanya un sistema plenament respectuós dels drets humans mentre les víctimes del franquisme no hagin estat plenament reparades” (El Plural, 06-07-15)

En un estat federal, les competències estan establertes a la constitució i no són objecte de permuta (Vilanova i la Geltrú, 30-06-15)

“Els federalistes hem de construir bases creïbles que permetin coincidències suficientment àmplies com per refer espais polítics” (Vilanova i la Geltrú, 30-06-15)

“Cal passar de l’invent autonòmic a un estat federal que tingui totes les estructures d’estat que això implica i que afecten directament sectors claus per al bon funcionament com són la fiscalitat i la sanitat” (Vilanova i la Geltrú 30-07-15)

“La confluència de la política en la qüestió social no és una renúncia al canvi del model territorial de l’Estat espanyol en un sentit radicalment federal i plurinacional però, en aquest moment, per a molts votants no és la prioritat” (Blog Esquerra sense fronteres, 12-06-2015)

“Jo pertanyo lamentablement a aquell segment deplorable i descregut de catalans cinquantins amb entrades i males idees, subjectes indesitjables amb tant respecte pel blanc i el negre que els temen com a monocromies delirants i simplificacions interessades de la realitat” (El País, 11-06-2015)

“La Catalunya on jo he crescut no és la del pensament únic: em sembla molt negatiu que pel fet de mostrar dubtes sobre l’independentisme siguis tirat a la foguera” (Crític, 04-06-2015)

“Em fan tanta por els que s’emocionen en escoltar un himne com els que l’escridassen” (El País, 04-06-2015)

Plantejar candidatures que escenifiquin un conflicte entre Catalunya i Espanya amaga el conflicte entre interessos socials i models de societat antagònics que és el que els demòcrates, siguin d’esquerres o conservadors, haurien de considerar la forma adequada d’organitzar les diferències en un sistema parlamentari (El País, 06-05-2015)

S’imaginen un debat parlamentari que parteixi de l’avaluació de l’impacte que ha tingut una llei aprovada al curs anterior respecte als objectius que pretenia i a paràmetres, relacionats amb objectius d’igualtat i benestar? (El País, 03-05-2015)

És un privilegi per als qui formem part d’altres famílies polítiques compartir un projecte amb cada vegada més gent de la família d’IU, ICV i el PSUC Viu, amb qui hem compartit tantes causes (Blog Progrès Real, 26-04-2015)

Cal impulsar a Espanya un Estat federal mitjançant una reforma constitucional que reconegui les diverses identitats nacionals però també els drets socials i laborals (CCCB, 25-04-2015)

Els nacionalismes europeus han desplegat estratègies similars per sortir de la recessió econòmica: tots posen l’accent en el que és més seu i defugen de les opcions mancomunades europees (Catalunya Press, 22-04-2015)

No és estrany que els governs municipals vulguin aplicar amb escala més petita, el que han après del govern de la Generalitat: actuar sense competències, amb l’exercici d’un hipotètic poder auto-atorgat (Crònica Global, 19-04-2015)

“Hi ha condicions per plantejar solucions institucionals a problemes compartits sempre dins de la possibilitat de l’acord entre territoris” (Madrid, 18-04-15)

Des de sempre els nacionalismes han necessitat d’un robust enemic exterior sobre el qual poder projectar tots els seus mals (El Confidencial, 18-04-2015)

L’economia social representa una altra forma de crear empreses basada en valors alternatius, on les persones i no el capital són el centre, i que a més respecten l’entorn i s’impliquen en el desenvolupament local com a part del seu ADN (Ara, 16-04-2015)

“Els problemes que afronta la societat espanyola només es resoldran amb una reforma política institucional cap a un sistema federal solidari i social de caràcter plurinacional ” (Acte Conmemoració II República, 14-04-2015)

“La temptativa republicana ensenya que, quan més desigual és una societat, quan més gran proporció de la mateixa es troba sotmesa a poders privats, sense drets ciutadans ni rellevància pública, més complicat és instituir una democràcia social” (El diario.es, 14-04-2015)

“Una part de la desafecció política, de la creixent distància entre les persones que ocupen càrrecs institucionals i les persones del carrer, entre els electes i els elegits, té el seu origen en el costum, poc democràtic, de no retre comptes en acabar el mandat” (Revista Treball, 14-04-2015)

“La llei és per a tothom, però el seu objectiu primordial, en una societat que aspira a la justícia social, és protegir els més desfavorits” (El País, 14-04-2015)

“Les poques estelades que sobreviuen al meu pati d’illa en aquest inici de primavera tenen un aspecte lamentable: els seus colors diluïts tendeixen al gris cendra i la tela cedeix per les vores esfilagarsades” (El País, 13-04-2015)

“Trobo a faltar un “full de ruta” que ens porti a una Catalunya, una Espanya i una Europa que no desmunti l’estat del benestar” (El País, 12-04-2015)

“Un acord que es presenta com una reafirmació dels propis postulats, acostuma a constituir l’indici inequívoc d’una rectificació encoberta” (El País, 12-04-2015)

“El clam sobiranista permet que el govern català passi sobre les taules de la vella política ocultant el cruixit de la fusta corcada” (El País, 11-04-2015)

S’arribarà al federalisme perquè és l’única manera viable de conviure en el segle XXI (Canal 2324, 07-04-2015)

“Els qui defensem la sobirania tenim una idea de la societat que no es resol creant un altre Estat, sinó reforçant la participació dels ciutadans, el control de les institucions per la comunitat política i la rendició de comptes de la gestió realitzada” (El País, 07-04-2015)

“Catalunya ja és europea i ja és lliure. No necessita ser alliberada més que dels que volen acabar amb la seva alegre caràcter mestís, obert i tolerant” (El País, 06-04-2015)

“Espanya necessita una organització respectuosa que reconegui que alguns territoris necessiten fer més coses que altres, perquè, per exemple, hi ha alguns que tenen una llengua pròpia a més de la llengua compartida. No és un privilegi, és simplement reconèixer la realitat” (Federalistes d’Esquerres, 24-03-2015)

“El federalisme no és només una forma d’organitzar l’estat sinó que per a les esquerres és també un principi d’organització social” (Federalistes d’Esquerres, 24-03-2015)

“Votar alcaldes per a la independència és com inventar-se una novel·la, molt més divertit, és clar, però funcionaran les coses?” (El País, 24-03-2015)

“Caldria avançar en la necessària federalització de les institucions Europees ja que l’actual pes dels Estats Nació és un al·licient en els processos de disgregació” (Blog Esquerra federal, 22-03-2015)

“¿Com pot invocar-se des del Parlament la força democràtica de la voluntat d’un poble quan els vots populars no avalen el que decideix la majoria dels diputats?” (El País, 18-03-2015)

“El front de la regeneració democràtica no pot consistir només en canviar de cares i de noms de partits, sinó a introduir una altra forma de fer política més propera, comprensible i acceptable per al ciutadà” (El País, 17-03-2015)

“Hem de desconfiar de qui pretengui ser portaveu d’una abstracció -Déu, el poble, una nació. Les identitats col·lectives no protagonitzen l’acció política: Classes, nacions, civilitzacions, déus.. Si acceptem que qui actua és l’ens incorpori simplificarem de manera infantil la realitat, idealitzarem en excés les motivacions dels personatges, abonarem el camp per visions conspiratòries i encarrilarem els problemes per sendes que dificulten els acords” (El País, 16-03.2015)

“Hem d’avançar cap a l’acceptació de l’Estat postnacional que ja no pot fonamentar-se en els principis de sobirania, independència, integritat territorial i unitat nacional o cultural, sinó en els d’interdependència, lliure determinació i pluralisme” (Esquerra sense fronteres, 16-03-2015) 

“Qualsevol nació té tres trets: un principi d’homogeneïtat inadequat a la complexitat del present i potencialment lesiu per a la democràcia; una abstracció interessada del sentiment d’afecció a l’indret i una lògica binària que converteix en estrany el qui és semblant, quan el que cal és aprendre a veure’s a si mateix com un altre” (El País, 13-03-2015)

“La via federal és la millor solució per a l’empat d’incompetències entre els que volen canviar Espanya i els que la volen trencar” (La Vanguardia, 12-03-2015)

“El federalisme fa possible l’autogovern, la cooperació i la solidaritat interterritorial, el respecte i integració de diferents identitats i la compatibilitat entre autodeterminació i pertinença” (Ateneu, 11-03-2015)

“El federalisme és un pacte de lleialtat en el qual cap de les seves parts té una sobirania plena, sinó que exerceixen una cosobirania en l’exercici de les seves competències” (El Comercio, 11-03-2015)

“El federalisme no és només el projecte més racional, sinó que també és el que facilita més la concòrdia, la solidaritat i tots aquells valors positius i emotius que treuen el millor del que els humans portem a dintre” (Esquerra sense fronteres, 08-03-2015)

“Dotar-se d’estructures federals significa reconèixer que es governa una realitat sociològica complicada, on hi ha conflictes i antagonismes” (El País, 24-02-2015)

“Desconnectar és reconèixer la derrota de la paraula, del diàleg, del compromís, de la voluntat d’arribar a acords per resoldre un conflicte. Tornem a connectar, bajémonos els fums i apostem per l’encaixada de mans en comptes de donar-nos l’esquena” (El Triangle, 23-02-2015)

“El federalisme és una solució plausible, provisional i transitòria, dotada d’alguns elements ètics i tècnics que la fan estimulant i prometedora” (El País, 10-02-2015)

“El federalisme és la millor manera de defensar el dret a la igualtat d’oportunitats perquè és capaç de desenvolupar una organització que té en compte el principi d’equitat” (Palau de Congressos de Barcelona, 7-2-2015)

“No crec que es pugui aconseguir la independència sense pactar amb aquell de qui et vols separar” (Diari se Sant Cugat, 4-1-2015)

“Tothom sap que torna a ser necessari parlar de classes socials i viatjar per no entumir-se. Clareja una època prometedora” (El País, 30-12-2014)

“L’opció sobiranist busca evitar la cooperació entre els pobles d’Espanya i dividir a la classe obrera” (Badalona, 18-12-14)

“Només cal veure quina és la distribució lingüística i nacional de la població europea per adonar-nos que si féssim un estat independent per a cadascuna de les nacions que hi ha al món el resultat seria enormement conflictiu” (Cornellà, 9-11-14)

“No podem contribuir a trencar la història política comuna dels pobles d’Espanya. Necessitem aconseguir la transformació social per construir una Europa dels pobles sobre la base de la justícia i la solidaritat” (Cornellà, 05-11-2014)

“El federalisme no s’ha de veure com una solució per a Catalunya: és una solució per l’Estat espanyol” (Cerculo de Bellas Artes de Madrid, 09-10-2014)

“És impossible que algú, per més adversari nostre que sigui, s’equivoqui absolutament en tot” (Círculo de Bellas Artes de Madrid, 9 d’octubre de 2014)

“Els partits sobiranistes han traït els principis que presidien l’Estatut d’Autonomia vigent, que plantejaven una Catalunya solidària amb el conjunt d’Espanya, una societat integradora i el desenvolupament de la seva personalitat política en el marc de l’Estat actual” (Esquerra sense fronteres, 07-10-2014)

“El triomf del NO, i amb això l’obligació del govern britànic a complir la seva promesa d’iniciar una descentralització àmplia cap a Escòcia, pot ser un precedent saludable perquè el govern espanyol abordi la qüestió catalana” (TV3, 19.09.14)

“La pregunta que ens hem de fer, tots els dies, és com viure junts de forma satisfactòria i respectuosa i com aprofundir en aquesta convivència” (El País 19-09-2014)

“Construir una federació és la manera que tenim d’intentar aconseguir els avantatges sense sofrir les pèrdues associades a la fragmentació. Amb ella no fa falta que siguem tan semblants, n’hi ha prou que ens posem d’acord” (Voxpopuli, 17.09.14)

“A Catalunya conviuen catalans que se senten estrangers per excés de sobiranisme, catalans que se senten estrangers per excés d’espanyolisme i catalans que se senten estrangers per excés d’excessos” (La Vanguardia, 12.09.14)

“Hem d’apostar per una altra forma d’estructurar l’estat, per l’austeritat en la gestió dels recursos, per un model federal carregat de solidaritat i d’igualtat en els territoris, per dotar de major democràcia a les institucions de l’Estat, per la transparència a la gestió i per dotar a la ciutadania de majors possibilitats de participar en l’acció política quotidiana” (Esquerra sense fronteres, 08-08-2014)