L’esquerra catalana està ultradividida. Esquerra Republicana fagocitada, la CUP ha crescut però està sent hipnotitzada pels cants de les sirenes convergents. PSC ha estat apallissat si contemplem la seva trajectòria des dels 80 i CSQEP ha obtingut menys resultats dels esperats.
Què ha passat amb les esquerres a Catalunya?
Han estat distretes per un monotema perfecte. No és que sigui un monotema trivial, en això difereix la situació catalana de la faula. El monotema és una qüestió fonamental pendent de resoldre’s des de fa dècades, però que s’ha aprofitat com a cortina de fum ben espessa darrera la qual s’amaguen els altres problemes, tan essencials com el tema identitari.
Mas i Rajoy coincideixen en fer-nos perdre un temps valuosíssim discutint sobre “galgos o podencos”. El resultat final de tanta disputa sobre si són “galgos muy galgos”, o si són “podencos” és que l’esquerra ha perdut votants, absorbits cap a la dreta per temes identitaris. Malauradament, els votants estan plenament capficats en els temes identitaris, tant des de posicions catalanistes com des de posicions espanyolistes. I ara el tema dels “galgos o podencos” està sent promogut des de Ciutadans, mirall concau dels convergents, que ha trobat en el tema identitari la seva mina d’idees per crèixer. I mentre el monotema domina, els altres temes s’escombren sota la catifa i, el que és pitjor, les esquerres -els conills d’esquerres- perden terreny i són enxampades i engolides com els conills de la faula.
Continuem la disputa, disfressada ara en forma de disquisicions sobre els escons trànsfugues de la CUP, o d’hipotètics desertors de CSQEP, o de qui substitueix a Mas, que, mentrestant, la dreta va guanyant posicions. Més endavant ens ocuparà el tema de les eleccions generals, de com afecten les eleccions a Catalunya, que es convertirà al seu torn en la font d’ arguments ad nauseam per oblidar-nos de la pobresa i l’atur catalans. Quan deixarem de costat les discussions bizantines i ens centrarem en millorar el que està marginant a bona part de la població catalana: la lluita per la subsistència diària, la sanitat retallada o l’educació pública, ofegada sense recursos? Recordem a Tomás de Iriarte:
En esta disputa
Llegando los perros
Pillan descuidados
A mis dos conejos
