El pujolisme va fer una altra proesa: va instaurar la tradició de col·locar servils incompetents en llocs clau del món cultural, cosa que, sent un país petit, amb la independència no faria sinó créixer així com limitar la cultura catalana a les cercaviles, les costellades, els castellers, els sardanistes, les cavalcades dels tres reis, etc. Tot això està molt bé, sobretot perquè fa molta gent feliç i jo sóc partidari de la felicitat. Però el que no pot ser és que això ocupi el lloc de l’alta cultura; no pot ser que el món ens conegui només per això. “Escriptors a favor de la independència (i2)” (El País, 30 de març de 2015)