Si fem una anàlisi retrospectiva hem de recordar que la nostra associació, Federalistes d’Esquerres (FED) va ser fundada al 2013 en plena efervescència del procés independentista, en el context d’una crisi econòmica mundial i un entorn de governs proclius a les retallades de tota mena, per sortir-ne. El govern de CIU, iniciador d’aquestes retallades a Catalunya va fer un salt al buit per desviar l’atenció, creant un enemic extern i la promesa que la independència estava a tocar en 18 mesos, de forma pacífica. La promesa, buida de contingut, seria la solució de tots els nostres problemes.
La utopia va engrescar molta gent i va produir mobilitzacions massives, aconseguint el manteniment d’una tensió creixent, fins arribar a l’octubre de 2017 al que semblava la materialització d’aquesta tan desitjada independència. A les acaballes va donar lloc a un incipient moviment de violència que no va arribar a consolidar-se. Després de tantes expectatives i angoixes, el procés cap a la independència s’havia esvaït com un miratge enmig del desert.
El final de tot plegat ens havia deixat una ciutadania dividida, deixant clar que el desig d’independència es concentrava sobretot en classes mitjanes i altes catalanoparlants i que el catalanisme inclusiu i cohesionador de la societat catalana s’havia esfumat. Moltes empreses, que durant tot el procés no s’havien manifestat en contra, van demostrar amb el trasllat de la seu que preferien sortir de Catalunya si aquesta no es mantenia dins d’Espanya (i, per tant, d’Europa). Per als que van estar involucrats a primera línia, desafiant les regles de joc establertes, el resultat, en lloc de la independència, va ser la presó o la fugida fora d’Espanya.
En aquest marc, Federalistes d’Esquerres va fer una proposta viable en el context d’un estat molt descentralitzat com el que tenim sense un model clar de referència i al que molts experts consideren una democràcia de tall federal. En un moment en que ningú parlava de federalisme, va fer una proposta constructiva, amb un argumentari alternatiu “desemocionalitzant” la situació i exempt de crispació.
Durant aquest temps, l’Associació ha mantingut una intensa activitat, ha realitzat nombrosos actes públics arreu i ha facilitat l’aparició d’una xarxa d’associacions arreu d’Espanya a través de la Asociación por una España Federal (AEF) i amb la pertinença a la Unió d’Europeistes Federalistes (UEF) present a la major part dels països europeus. De fet, FED és també UEF-Catalunya. Avui en dia, es parla de federalisme i ja es contempla com una opció real a la nostra societat.
Actualment, a causa del resultat del procés independentista i del desenvolupament de les polítiques del govern actual per disminuir el grau de polarització i victimització dels líders independentistes, el procés es pot donar per acabat. Tot i que els promotors mai no han tingut prou valentia per reconèixer-ho ni han demanat perdó per haver mentit a la meitat de la població i haver menyspreat la resta.
Molts podrien preguntar-se si la nostra associació encara té sentit d’existir. La resposta és sí. Sí, perquè nosaltres sempre hem dit que sortíem a la llum amb la mirada llarga, som propositius sense anar contra ningú. Una democràcia federal i social com la que defensem no només no s’aconsegueix en quatre dies ni tampoc no hi ha cap garantia que un cop aconseguida es mantingui. És necessària una ciutadania atenta i mobilitzada de forma permanent.
Vivim moments complicats on les democràcies corren risc d’esvair-se davant de moviments que promouen eliminar serveis públics, desregular els més poderosos, deixar de compensar desigualtats creixents dins la població. En aquest context, la major part de la ciutadania té molt a perdre davant d’èlits extractives que s’enriqueixen d’un dia per l’altre amb l’empobriment de la majoria.
Els que com nosaltres volem mantenir les democràcies i les volem fer més fortes al davant dels moviments mundials que les volen liquidar, som més necessaris que mai.
Segons el baròmetre d’opinió del CEO, corresponent a la 3a onada de 2024, quan es pregunta als catalans què els agradaria que sigues Catalunya dins d’Espanya, un 6,7% voldria que fos una regió d’Espanya; un 33,9% que sigui una CCAA; un 21,9% un estat dins d’una Espanya federal i finalment, un 29,9% preferiria que fos un estat independent. És a dir, del 92,4% que contesten, un 67,4% opten per la pertinença de Catalunya a Espanya, dels quals el 60,38% es decanten per un estat descentralitzat tipus CCAA o bé clarament federal.
Per tant, el nostre balanç és molt positiu no només pel que fa als governs d’Espanya i Catalunya, proclius a avançar cap a un estat federal, també pel que fa als resultats de les enquestes d’opinió ciutadana i per la possibilitat de generar sinergies amb altres associacions de la resta d’Espanya. Tanmateix, son moltes les amenaces i molt fortes. Més que mai, cal gent que continuï empenyent en aquesta direcció. Federalistes? Més que mai!
