El passat dissabte 30 de novembre Federalistes d’Esquerres va organitzar un acte que va comptar amb Ferràn Vallespinós, Dr. en ciències biològiques, escriptor i ex-alcalde de Tiana i Teresa Cunillera, diputada durant 6 legislatures i ex-delegada del govern a Catalunya.
Va presentar l’acte Lidia Santos, vice-presidenta de FED. Després de presentar els dos ponents, Lidia Santos va justificar l’acte com a conseqüència de la confusió generada després de les riuades de València el passat 29 d’octubre.
Inicialment, el que era una incompetència del President de la Generalitat Valenciana es va transformar habilment en un conflicte de competències. I no és així. Les competències son clares i la regulació també. Tenim una estructura qüasi federal, però sense cultura federal. La major part de les institucions van funcionar correctament (AEMET, Conca Hidrogràfica, la Diputació de València, la Delegada del Govern, batlles…), també ho van fer les escoles, moltes empreses i la Universitat. Això demostra que la informació havia arribat.
Pel que fa a la legislació, hi-ha dues lleis que ho regulen: la d’estat d’alarma i setge i la de protecció civil de 2015. La Generalitat té les competències en l’àmbit autonòmic i té un organisme responsable, que és el CECOP. Totes les institucions han de treballar de forma concorrent. La màxima autoritat és el President de la Generalitat, el qual no va voler declarar el nivell 3 per no perdre el comandament, al mateix temps que no agafava les regnes de la situació.
A continuació va intervenir Teresa Cunillera. Va remarcar el fet que amb les mateixes eines, va haver-hi actuacions molt diferents. Això vol dir que quan es vol, es pot. Recalca que a València s’ha pervertit tot. Tothom recorda la contradicció entre les primeres paraules de Mazón, agraint al President del Govern la premura en l’actuació i les declaracions posteriors, molt crítiques i alineades amb el Feijó.
Hem de considerar que qualsevol nivell administratiu forma part de l’Estat i ha d’haver coordinació i col·laboració. La llei el que no pot preveure ni resoldre es la manca de confiança i de col·laboració entre les institucions.
De fet, abans que intervingui el govern de l’Estat, es poden activar molts mecanismes. La prova es la resposta que s’ha donat des de altres CCAA o en altres catàstrofes.
També es podria augmentar la col·laboració i coordinació amb els nostres veins d’Aragó i València o portar cossos com la UME més aprop dels ciutadans. Per exemple, a Catalunya no n’hi-ha.
Ferràn Vallespinós va voler enfocar el tema cap el canvi climàtic i les nostres responsabilitats al respecte. Apart de les catàstrofes meteorològiques (incendis, riuades, sequeres…) son previsibles les viriques, les nuclears… A València amb un altre gestió s’haguessin salvat vides, però la catastrofe restant hagués estat la mateixa. S’han d’arreglar altres coses relatives, no només a la descarbonització, també a la gestió del territori: com exemple, un AVE que passa per la llera d’un riu o el ferrocarril a la bora del mar i les construccions properes a zones inundables.
Haurem de preveure sistemes de mitigació de les catàstrofes i sistemes d’adaptació. Hem de tenir en compte que hi haurà gent més afavorida a l’hora d’adaptar-se que d’altre (no és el mateix haver d’encendre més sovint l’aire condicionat que viure en un lloc on s’et emporta la riuada i et deixa sense res).
Les tres intervencions van donar peu a molta participació del públic assistent, fent-se aportacions importants i complementàries al que s’havia tractat.
