L’acord d’investidura subscrit entre PSC i ERC ha suscitat esperança, però també inquietud. La polèmica es dóna sobretot en relació al model territorial que es pugi anar configurant i, especialment, pel que fa al finançament de les comunitats autònomes. Per tal de respondre a aquesta situació i clarificar conceptes, al mateix temps que per anar generant consens entre els federalistes, la Junta de l’Associació organitza un cicle de debats, en què voldria que participessin al màxim possible els socis.
El passat dissabte dia 5 d’octubre, a la seu de CC.OO de Catalunya, es va produir el primer d’aquests debats. La presidenta de l’Associació, Mireia Esteva, va presentar el cicle i els ponents del primer col·loqui, amb el títol Perspectives federalistes del pacte d’investidura. La presidenta va presentar els dos experts convidats per obrir el cicle: Joan Botella Corral, catedràtic emèrit de Ciència Política de la UAB i anterior president de FED-Uef Catalunya i Joan Rodríguez Teruel, professor de Ciència Política de la Universitat de València i nou director del CEO de la Generalitat de Catalunya.
Inicia el parlament Joan Rodríguez, que d’entrada es mostra esperançat pel moment que estem vivint per a l’avenç del federalisme. Es refereix primer del context en què sorgeix el pacte i després es refereix directament al contingut d’allò signat.
En relació al context, destaca el moment d’expectativa que s’ha obert a Catalunya. És moment propici per obrir carpetes que fins ara estaven tancades i opina que el tarannà de Salvador Illa és adient per a fer-ho. Cal un canvi de les regles del joc i la figura del nou president de la Generalitat, decidit i contingut alhora, és adequat en aquest sentit. Per altra banda, la figura de Pedro Sánchez també és favorable, per la seva obertura. Vegi’s la seva aposta pel federalisme, encara que sigui arrossegat per la necessitat. I dóna especial importància al vincle existent entre ambdós presidents, cosa que no s’ha donat mai en la nostra història.
Pel que fa a l’opinió pública catalana, també es mostra més oberta que mai al pacte amb Espanya i, per tant, al federalisme. Les enquestes mostren com va decreixent el suport a l’independentisme i creix el suport a l’autonomia. I un 20% es mostra explícitament federalista. Però cal tenir en compte que hi ha dos tipus de partidaris del federalisme: als que ho són per convicció cal sumar-hi aquells que es van decantant pel federalisme com a opció pragmàtica davant l’estancament i la falta de solucions d’altres opcions.
Entrant directament en el contingut del pacte – segueix Joan Rodríguez- aquest aborda quatre elements essencials:
- solució al conflicte polític
- finançament singular
- reconeixement nacional, llengua, etc.
- polítiques de progrés
El pacte neix, com tots, de les necessitats parlamentàries. I haver canviat el Govern no és el final: l’objectiu és fer front a molts problemes de Catalunya.
En concret, no es tracta del model del País Basc, ja que no existeix un concert solidari i el tema del finançament singular no és tan novetat com sembla. Recull elements i arguments ja coneguts, alguns ben recollits a l’Estatut d’Autonomia vigent, aprovats pel TC.
Quins principis conté l’acord?
- Gestió i recaptació dels tributs per part de la comunitat autònoma, com ja preveu la Constitució
- Agència de recaptació única (podria ser una agència consorciada, ja prevista a l’Estatut)
- Distribució del finançament: aportacions a l’Estat a) per serveis i b) per solidaritat
- Principi d’ordinalitat: sistema alemany, però es pot mesurar de diferents maneres i es pot concretar per buscar més equitat
Per tant, tota concreció queda pendent de negociació. En aquest moment caldrà tenir en compte els perills que comporta, i que s’han al·legat, segons com quedi la realitat final:
- Es podria perdre eficàcia en la recaptació?
- Si Catalunya millora financerament, ho perdrà l’Estat?
- Ens encaminem cap a la igualtat o cap a la progressiva desigualtat?
Davant d’aquestes objeccions, ben plausibles, què diem?
- Cal partir del fet que la situació actual no és idíl·lica, sinó penosa, a causa del 10 anys de retard en la revisió sempre necessària del sistema. D’aquesta situació s’aprofita la Comunitat de Madrid, perquè li és favorable.
- La reducció de les desigualtats territorials està estancada.
- Cal rendició de comptes sobre els impostos que cada comunitat autònoma estableix i recapta.
- Cal transparència sobre recaptació, aportacions, etc.
- El sistema ha de preveure la negociació permanent en el context d’una aposta clara per la lleialtat institucional.
- Podria ser una oportunitat per un millor control de l’evasió fiscal.
Tot seguit intervé Joan Botella. Els federalistes sempre diem que no tenim un model tancat. Però sí tenim des de fa segles uns principis que ens inspiren: els ens federats han de tenir:
- responsabilitat
- suficiència
- lleialtat i els acords han de ser per un temps limitat i sempre revisables.
L’acord ERC-PSC d’entrada no va en aquesta direcció. És un acord entre partits amb perspectives territorials diferents, cosa que explica les ambigüitats que comporta i les qüestions pendents que deixa. L’enfoc bilateral, forçat per una ERC acovardida front a JUNTS, no és desitjable.
Però l’acord és un pas en la direcció del federalisme? Pot ser-ho. Depèn de com es concreti. L’agència de recaptació, per exemple, ha de ser conjunta de l’Estat amb totes les comunitats autònomes o participar en la seva gestió ja que necessita la informació de l’activitat econòmica completa de qualsevol ciutadà o empresa, sigui on sigui que desenvolupin els seus negocis.
Tot seguit Joan Botella posa deures als federalistes catalans. En primer lloc en relació a Catalunya: desenvolupar una campanya a favor de la lectura federal de l’acord. Per motius tàctics només s’ha divulgat una lectura no federal de l’acord. Convé contrarestar aquesta visió i divulgar les potencialitats federals que conté. S’ha constituït un govern que hem de considerar nostre (fins i tot si hem votat una altra opció). En relació al govern, hem de pressionat en favor d’una lectura federal de l’acord i per desenvolupar les seves potencialitats.
En relació a la resta d’Espanya, hem de tenir una actuació per divulgar també aquesta visió federal de cara als grups amb què estem connectats. Evitar que s’imposi la lectura insidiosa de què els nacionalistes s’estan sortint amb la seva i que l’acord és, en definitiva, una victòria dels nacionalistes. Hem d’aprofitar els vincles que hem anat teixint amb els federalistes espanyols per fer-los conèixer la nostra posició i mirar de remar junts en favor d’una concreció federal de l’acord.
Tot seguit s’ha desenvolupat un ampli debat entre tots els assistents amb aportacions expertes en alguns casos i responent a inquietuds diverses, com el mite de la caixa única, o l’existència de models de recaptació diferents, com els Organismes de recaptació dels ens locals a través de les Diputacions, o els de la UE.
L’acte es tanca en un to general d’esperança obert per l’acord i per la configuració del nou govern.