Els 29 i 30 de juny proppassat, uns quants federalistes ens vam reunir a Barcelona en el I Congrés Federal sota el lema de “Construint l’Espanya Federal”, organitzat per Federalistes d’Esquerres-UEF Catalunya, juntament amb l’Asociación por una España Federal i la Unión Europea de Federalistas.
Les ponències, intervencions i comunicacions – interessants i diverses – seran convenientment publicades i posades a l’abast de tots els interessats. No és l’objectiu d’aquest escrit fer-ne una crònica, ans glossar-ne l’esperit.
Anem per parts, en primer lloc, el Congrés va ser numerat, en vam dir el I Congrés Federal, i aquest detall és important, perquè suposa la voluntat de donar continuïtat a aquestes trobades d’intercanvi de punts de vista i d’informacions sobre matèries ben diverses en l’àmbit del federalisme, i del tot allunyades de qualsevol aspecte organitzatiu o administratiu intern. De fet, ja es va posar en circulació la idea de l’organització a Sevilla del II Congrés per part de l’Associació Federalista Andalusa, a la que oferim tota l’ajuda i recolzament que creguin convenient.
En segon lloc, vam rebre a Barcelona, i vam treballar conjuntament, membres de diferents associacions federalistes de l’Aragó, de Galícia, de Madrid, del País Valencià, de les Balears, i això ho considerem d’una gran importància, ja que suposa l’inici d’un itinerari de treball conjunt i horitzontal entre companys i companyes de diferents territoris, que ens sembla el més adequat i adient per a organitzacions que tenim com a objectiu comú el foment de la cultura i la sensibilitat federal. Les libèrrimes i interessants aportacions dels diferents participants, exposades davant del conjunt dels federalistes reunits, i sotmeses a la lliure crítica de tothom ens semblen un bon indicador de les possibilitats reals de treball horitzontal per a l’assoliment dels nostres objectius comuns.
En tercer lloc, el Congrés ha permès el coneixement personal dels socis dels diferents territoris que, en perspectives a voltes no coincidents, posen el millor dels seus coneixements i dels seus esforços en l’acompliment de l’objectiu comú de l’avenç cap a l’hegemonia de la idea federal, que serà el resultat d’una lluita cultural de la qual només podem sortir guanyadors si actuem concertadament, amb formes lliures de qualsevol constrenyiment burocràtic i amb la perspectiva horitzontal que és la pròpia de la cultura federal.
En conclusió, ens calen congressos com el que vam tenir, hem de continuar treballant per a fer-los possibles, i hem d’explotar totes les possibilitats de treball conjunt que aquestes trobades ens permeten.
