Cicle: CONSTRUINT UNA EUROPA FEDERAL
Dijous 16 de maig de 2024, a les 19 hores, Can Jonch, GRANOLLERS
A càrrec de: Lluís Bassets, periodista del diari El País
Presenta: Josep Pujadas, membre de Federalistes d’Esquerres
Darrer acte del cicle programat per Federalistes d’Esquerres del Vallès Oriental, per preparar la propera celebració d’eleccions europees. Introdueix l’acte Josep Pujadas, exalcalde de Granollers i membre de FED, plantejant la importància dels moments que vivim a Europa i el caràcter decisiu de les properes eleccions del 9 de juny.
Lluís Bassets inicia la seva intervenció, insistint en el caràcter crucial d’aquestes eleccions, i afegeix que això és així tant a nivell intern d’Espanya, com d’Europa i també en l’àmbit mundial. A nivell d’Espanya serà la quarta ocasió on confrontarem les forces del socialisme i del PP. Les enquestes preveien una àmplia victòria dels populars, però després dels resultats al País Basc i a Catalunya, ja comença a haver-hi indicis d’un resultat més equilibrat.
A nivell mundial aquest any hi ha eleccions a grans democràcies, de centenars de milions de persones. Deixant de banda Rússia, on no podem considerar que hi hagi eleccions lliures (el resultat ja era conegut abans), l’Índia, la Unió Europea i Estats Units posen les urnes enguany.
Tot plegat marcarà una orientació per al món del futur, que no està escrit, i que es presenta amb fortes incògnites i perills. Entre altres coses, hi ha en qüestió la relació transatlàntica i Europa ja s’està plantejant què fer si guanya Trump.
A nivell europeu, també moment crucial. La Unió Europea dels darrers anys ha tingut encerts importants. Lluny dels errors, ara reconeguts per molts, comesos front a la crisi econòmica anterior, hem afrontat la pandèmia i la necessitat de recuperació posterior amb valentia i eficàcia. També s’ha fet front amb encert a la invasió d’Ucraïna. Però ara hi ha un moment de dubte i d’un cert fre. La dretanització visible de part de l’electorat posa en perill els equilibris
mantinguts els darrers anys. L’avenç de la ultradreta, o la por al seu creixement, ja condiciona algunes polítiques i implica retrocessos en temes com l’energia, la lluita contra el canvi climàtic o la immigració.
Pujadas introdueix un altre aspecte. Com ha assenyalat el president francès Macron, els països i les institucions són mortals, i cal defensar-los. Bassets assenyala que aquesta idea, que prové del poeta Paul Valéry, és molt encertada: tot allò que hi ha de valuós en el nostre món no podem donar-ho per definitiu i hem de defensar-ho.
Europa és una d’aquestes institucions que cal defensar i protegir. És molt més que una geografia, és una idea i la comunió en uns valors, que casualment són els contraris dels que imperen a la veïna Rússia. Per això països com Ucraïna volen formar part d’aquesta idea d’Europa i per això té sentit l’ampliació amb països que acceptin aquests valors i normes, més enllà de la seva ubicació geogràfica. Així, seria bo que Turquia fes els avenços que li
permetessin incorporar-se a la Unió. L’ampliació pot servir per estendre i consolidar els valors compartits en els països de nova incorporació.
La qüestió migratòria és un dels aspectes que a Europa no fem bé. Tot i que tothom té clara la necessitat, per imperatiu econòmic, de rebre immigrants, la pressió de les actituds xenòfobes i el mite de la suposada substitució d’una Europa cristiana i blanca per una d’islàmica i ètnicament diversa, frenen els impulsos positius. Dir això ja ha esdevingut perillós en certs ambients, i fins i tot comença a fer por a casa nostra. La identitat en perill és un mite poderós
que pot escoltar-se ja entre nosaltres.
Pujadas introdueix el tema de les dues guerres que han vingut a incomodar la vida de la Unió Europea. Bassets opina que ambdues guerres, tot i ser molt diferents, en el fons estan vinculades. Pensem només que qui subministra armes a Putin és qui les subministra també a Hamas. El projecte de Hamas per a Gaza és una teocràcia totalitària, segons el model de l’Iran.
I per la seva part, els sectors més dretans del govern israelià tenen i estan executant un projecte imperialista i racista sobre Cisjordània. En aquestes coordenades, què poden fer els països europeus, que per motius històrics parteixen de posicions divergents? A les Nacions Unides els països de la Unió han votat posicions contràries. La creació de l’Estat d’Israel era una necessitat després de l’holocaust i és defensable, però no molt del que ha vingut després.
Ara, per garantir els drets de tots, l’única opció defensable és el reconeixement de l’estat Palestí al costat de la defensa de l’estat d’Israel, l’opció que lidera Espanya amb alguns altres països. Una vegada assentats els dos estats i en pau, es podria pensar en un estat binacional?
O en alguna forma de federació o de confederació entre els dos estats? Sigui com sigui, el certés que Europa no està en condicions d’influir d’una manera decisiva. Les dues guerres en curs demanen bastir una posició comuna i ferma dels vint-i-set estats europeus.
Les eleccions europees ens arriben en un moment en què altres fenòmens ens amenacen.
Europa ha estat model de democràcia i benestar. Però l’extensió d’un liberalisme econòmic exacerbat ha produït reculades i posa en perill el benestar. I més enllà d’això, ja fa temps que s’evidencia una esfera de poder que queda per damunt dels estats i tendeix a quedat fora de tot control. En l’economia poc o molt s’està començant a controlar, molt lentament (paradisos fiscals). Però la tecnologia, que inicialment es va veure com una font d’emancipació (primaveres àrabs), ara s’ha constituït en una esfera al marge i per damunt de tota supervisió i control i que ens entra a casa i interfereix en les nostres relacions, en les emocions i els sentiments. I que amenaça la mateixa democràcia, com demostra el fenomen Trump. Europa també en això ha iniciat un camí, que pot quedar-se en res si la dominen les forces reaccionàries.
Per molts motius Europa ha d’esdevenir una unió federal forta que protegeixi els ciutadans front als poders econòmics, front a l’ús equivocat de les tecnologies o en el tema de la immigració. I per fer-ho possible, cal acabar amb la regla de la unanimitat que regeix en els
temes més sensibles: seguretat i defensa, fiscalitat, immigració, etc.
Finalment Bassets ens recorda que aquestes eleccions arriben en un moment de polarització en el món, amb un avenç important de l’extrema dreta. I se’ns presenten, a més, amb una responsabilitat més enllà d’Europa: pel món que no ha accedit als nivells de democràcia i benestar que encarna la Unió Europea, som un referent, un mirall, una esperança, que no podem defraudar.
