Cicle: FEDERALISME ARA
3a sessió (6 de març de 2024, a les 18,30h, Cotxeres de Sants, Barcelona):
La perspectiva federal en el finançament autonòmic. Es possible la reforma del sistema?
Amb Jesús Ruíz Huerta, catedràtic d’Economía Aplicada de la Universidad Rey Juan Carlos. Presidente del comité de expertos para la reforma tributaria en 2022, president de Madrid Federal, i Alejandro Esteller, catedràtic d’Economia de la UB.
Presenta Mireia Esteva, presidenta de Federalistes d’Esquerres.
Albert de Gregorio, en nom dels organitzadors, ja havia plantejat un breu qüestionari previ als ponents per centrar el debat. Mireia Esteva, per la seva part, planteja l’actualitat del tema, ja que aquests dies tota la premsa ens informa d’un manifest del conjunt de les organitzacions econòmiques catalanes reclamant una modificació del sistema de finançament i plantejant tres opcions: el concert econòmic, el model de finançament federal o la simple reforma de l’acord vigent.
Comença Jesús Ruíz amb unes qüestions prèvies. Diu que estem davant d’un problema econòmic de caràcter tècnic, però fortament interferit per la política. Com sabem, el model vigent data del 2009 i havia de ser revisat al cap de cinc anys, el 2014. Però l’acord obtingut de seguida va començar a tenir crítiques. A més, estàvem en plena crisi econòmica, que afectava molt a les comunitats autònomes, i distorsionava les previsions en què es basava l’acord. Aviat va aparèixer el moviment sobiranista. Els governa catalans havien estat impulsors de les fases anteriors del sistema de finançament, però ara ja no es podia comptar amb ells. A més, els dos grans partits espanyols havien perdut part de la capacitat per imposar les seves opcions.
Un altre problema que tenim plantejat, diu Ruíz, és que en rigor no podem parlar d’un sol sistema de finançament a Espanya, ja que el model foral introdueix una complexitat i una distorsió molt importants.
País Basc i Navarra disposen, per història i per mandat constitucional, d’un sistema de finançament que no té equivalent en els sistemes comparats. El model foral, totalment unilateral, si és tolerable per al País Basc i Navarra, no és exportable a la resta d’autonomies, i això genera que algunes propostes
catalanes optin per la bilateralitat.
Intervé Àlex Esteller dient que si bé és cert que el sistema foral no es pot canviar, sí que es podria introduir la solidaritat interterritorial en la seva aplicació. Pel que fa a la qüestió recurrent de si podem considerar l’Estat Espanyol federal, cosa que defensen alguns teòrics, considera que, encara que és molt
descentralitzat, no es pot considerar federal, perquè en el camp fiscal l’estat manté tot el poder tributari i cedeix impostos. És a dir, es parla d’impostos “cedits”, no d’impostos “compartits”. De totes maneres les enquestes demostren que els ciutadans majoritàriament no saben a qui paguen els impostos (ni en el
cas del País Basc). Això és degut a una manca de cultura federal. En canvi, sí que perceben que hi ha diferències impositives entre comunitats autònomes, com les bonificacions en impostos patrimonials en comunitats com la de Madrid. A Catalunya, segons aquetes enquestes, la ciutadania es manifesta d’acord a participar en la solidaritat interterritorial, en una proporció menor, que s’orienti a obtenir un nivell de serveis equivalent a les diferents comunitats. Afegeix Esteller que ara tenim un sistema que va ser aprovat amb ampli consens el 2009. Cal tornar-lo a revisar cada cinc anys?
Ruíz recorda que Espanya és un dels països més descentralitzats en despesa i que la capacitat normativa cedida és més àmplia que a Alemanya, no així la gestió de la recaptació. A més els lander alemanys compten amb el Senat federal, cambra on discutir i acordar tots aquests elements.
Àlex introdueix un nou aspecte. Cal que la negociació es faci compartint totes les dades i enfocada com un win-win: si només guanya un, no pot anar. Dit d’una altra manera, cal una reforma en què ningú perdi. Però per fer això l’Estat hauria d’aprimar-se i ja no pot fer-ho més. Amb la pandèmia vam
constatar que teníem un Ministeri de Salud buit. Calen una ministeris potser petits, però amb capacitat.
Ruíz creu que sí que hi ha coses a fer. En primer lloc, potser, repensar la distribució de les competències.
Pel que fa a la distinció multilateralitat / bilateralitat creu que la primera ha de ser el camí d’una manera general, però també hem de tenir en compte que en totes les comunitats hi ha aspectes que es poden tractar bilateralment, fins i tot al País Basc i Navarra. Aquests participen en les instàncies multilaterals
(conferències sectorials, etc.). També recorda que és normal que les comunitats on hi ha més activitat econòmica aportin més, com passa amb Madrid, Catalunya i Balears, però no han de sortir perjudicades en el rànquing de recursos que reben. En tot cas, cal discutir-ho tot en un marc de lleialtat i confiança,
que és el que reclama el federalisme, i que ara no tenim.
Àlex ens recorda que a la Constitució es preveuen els fons de compensació per al desenvolupament territorial, que es podrien utilitzar per equilibrar els resultats entre autonomies, incloses les de règim foral. En tot cas el sistema actual, que no es bo, funciona i les comunitats utilitzen la capacitat normativa
per fixar tipus i impostos propis. També hem de recordar que en ocasió de la pandèmia el sistema va funcionar perfectament com a federal.
Igualment ens recorda que entre els elements a tenir en compte en el càlcul es podria atendre al cost de la vida diferencial, com ha plantejat a vegades Catalunya. I pel que fa a l’harmonització impositiva hem de recordar que els impostos de base patrimonial, que no estan ben dissenyats, amb tot miren de
promoure la igualtat. L’impost del govern estatal a les grans fortunes està fent que les comunitats que havien renunciat als impostos patrimonials (Madrid, Andalusia, Múrcia) els recuperin no se sap ben bé per què, ja que si hi havien renunciat hem de suposar que era perquè no els necessitaven.
Ruíz recorda finalment un instrument previst a l’Estatut de Catalunya vigent i que no s’ha desenvolupat: la gestió consorciada de la recaptació, que en casos com Catalunya podria ser molt viable i productiva.
Caldria fer-ho pas a pas i anar generant confiança, però podria ser molt interessant. Altres comunitatspotser això no ha voldrien.
