El Catedràtic de Dret del Treball i Seguretat Social, Ferran Camas, i el president del Consell Econòmic i Social de Barcelona, Francesc Castellana, van debatre dijous passat sobre les polítiques europees de treball en un col·loqui celebrat a l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona que va ser moderat per la presidenta de Federalistes d’Esquerres, Mireia Esteva. L’associació va organitzar aquest acte perquè considera que el tema tractat pot agafar un protagonisme creixent en els propers mesos amb motiu de les eleccions al Parlament Europeu.
Ferran Camas va explicar que la Unió Europea ha impulsat i aprovat diverses directives (són d’obligat compliment pels estats membres) en matèria laboral i migratòria, i va posar d’exemple la salut i la seguretat en el treball o els requisits que han de complir els estrangers per tenir una autorització de residència permanent. Amb tot, el també director de la Càtedra en Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona va recordar que és la UE qui regula les condicions de regularització dels immigrants, però que és cada estat qui té la potestat de decidir quants immigrants acull i/o expulsa. “Això no és competència d’una comunitat autònoma”, va recalcar.
Per altra banda, els dos ponents van coincidir en el fet que, tot i que la UE va néixer més aviat per una voluntat econòmica, aquesta ha anat adoptant progressivament mesures en l’àmbit de la cohesió social per tal de garantir, en el darrer terme, la igualtat d’oportunitats. “Estem en una transició de paradigma del mon de treball. Així ho evidencien qüestions com la digitalització, la sostenibilitat ecològica o el creixement exponencial de la immigració. Només cal recordar, per exemple, que a Barcelona 4 de cada 10 residents no han nascut a la ciutat. Per això és tant important que la UE tingui institucions fortes que condueixen i vetllin per l’adaptació cap a aquest nou model. Del contrari, la població amb més vulnerabilitat patirà molt”, va subratllar Castellana.
Sobre la digitalització, Camas va alertar que qui està patint més aquesta bretxa és la ciutadania amb un nivell socioeconòmic més baix, les noies i les dones, i els adults i les persones més grans. A més, va afegir que és imprescindible que les empreses inverteixin en la formació de les persones i va emfatitzar que “el gran repte de la UE és impedir la progressiva desigualtat en l’accés a feines dignes per raó de nivells d’estudis. I és que hi poden haver bosses de pobresa que passin de generació en generació”, va afegir. En aquesta línia, va destacar que a Espanya la Llei d’Ocupació aprovada l’any passat estableix diferents col·lectius vulnerables per accedir a un treball digne i va enumerar-ne quatre: les dones, els joves sense qualificació, els treballadors majors de 45 anys i les persones migrants.
Finalment, i per tot plegat, Francesc Castellana va avisar que “l’envelliment de la població europea fa molt rellevant la iniciativa del Pilar Social Europeu”, la qual s’ocupa de l’equilibri entre protecció social i impuls econòmic.
En el torn de preguntes, Camas va ser força crític amb la posició de la UE en la qüestió migratòria: “Contra la idea popular que aquí hi ha barra lliure i que venen molts immigrants, la realitat és que la política de la UE i dels estats membres és tot just la contrària. La UE està implementant una postura de fortalesa, ja que està tancant fronteres i impedint que els immigrants vinguin de manera regular. Per exemple: Espanya, com la resta dels estats, té la potestat de decidir qui ve a treballar aquí. Però per donar una autorització de treball a una persona que, posem pel cas, és del Perú, cal prèviament que no hagi espanyols o europeus que vulguin aquella feina.” Això, segons va explicar, tanca la porta d’entrada a molts immigrants, els quals acaben optant per entrar de forma irregular al continent europeu. “És el cas, per exemple, de molts marroquins, que no tenen oportunitats de treball al seu país”, va afegir el catedràtic de Dret del Treball i Seguretat Social, que va assenyalar que el problema de fons rau en el fet que la Unió Europea no disposa de vies legals per admetre un determinat nombre d’estrangers.
Podeu veure el video complet de l’acte en aquest enllaç
