Divendres passat 6 d’octubre en la Llibreria Byron, i dins del cicle de converses federals, que es realitza coordinadament entre “Citizens pro-Europe” i “Federalistes d’Esquerres” es va dur a terme un debat sobre la proposta d’un Estatut de Ciutadania Europea amb la participació de Maite Pagazaurtundúa, eurodiputada, Teresa Freixes, catedràtica de Dret Constitucional, Cesáreo González-Aguilera, politòleg, i la presidenta de Federalistes d’Esquerres, Mireia Esteva.
En primer lloc, Maite Pagazaurtundúa va explicar com s’està treballant aquest projecte i com des de la Comissió d’Assumptes Constitucionals, a la qual ella pertany, es pensa en les regles del joc democràtic que afecten a tots els estats membres. Com s’està aplicant la ciutadania europea i que en la seva opinió és un dels grans encerts del projecte europeu que estem vivint.El principal objectiu és garantir per a les persones els drets que els béns i serveis ja tenien des del primer moment. Per a això aposten per reforçar la ciutadania europea, si pot ser amb un estatut, l’esborrany del qual es presentarà d’aquí a uns dies en el si de la comissió.
Cesáreo Rodríguez-Aguilera, membre de Federalistes d’Esquerres, va centrar la seva participació a explicar la situació i percepció dels ciutadans dins de la UE. Fins ara, un dels problemes que allunya als ciutadans de la UE és que s’ha tendit a privilegiar les institucions. No obstant això, en el procés d’integració Europa ha anat superant una llarga successió de crisi, algunes molt importants com la del 2008 o la crisi dels refugiats de 2015. La solució a molts d’aquests problemes, en la seva opinió, s’ha vist llastrada per l’elitisme d’alguns estats i les diferències entre països més o menys rics, la qual cosa genera desafecció ciutadana. En moltes ocasions els polítics han tingut pànic a enfrontar els grans reptes que es presentaven, deixant-los d’aquesta manera el missatge als populistes.
Amb això s’aconsegueix que augmenti l’euroescepticisme. Al mateix temps, els estats es reforcen per a evitar una major construcció federal i ressorgeixen els nacionalismes. Encara que cal destacar la valentia de la cancellera Angela Merkel, que en la crisi del 2015 va acceptar que Alemanya acollís a un milió de refugiats, la UE va anar incapaç de posar-se d’acord en temes com el de la immigració i va acabar deixant a tercers països la gestió del problema. Encara que la
desconfiança cap a la Unió és minoritària, aquests errors de gestió fan que les veus euroescèptiques s’escoltin més.
Com a aspecte positiu, Rodríguez-Aguilera va ressaltar que la majoria d’europeus és conscient que molts problemes no els poden solucionar els estats sols, com són el canvi climàtic, la immigració o el terrorisme. Tanmateix, s’ha vist com la pandèmia de COVID19, la llarguíssima negociació del Brexit o la guerra d’Ucraïna han enfortit el sentiment de pertinença europea. Però encara només un petit percentatge se sent només europeu i l’ambient no ajuda. Com a exemple va posar els periòdics que encara posen en la secció d’Internacional els assumptes europeus quan haurien de tractar-se com a assumptes interns.L’europeisme està supeditat als sentiments nacionals de cada país i des de la política no es renuncia a ells per rèdits electorals, no obstant això, cal enfortir el sentiment de pertinència. S’ha demostrat que el programa Erasmus ha estat un rotund èxit encara que la idea d’uns Estats Units d’Europa està encara molt verd.
Per a avançar cal potenciar l’europeisme i explicar com una major unió ens convertiria en la primera potència comercial, com ens situaríem en renda per càpita, militarment o diplomàticament, en avanços científics, en agricultura. Omplir de contingut els europartits i iniciar en el seu moment l’elaboració d’una Constitució europea, bandejant l’etnicisme i la xenofòbia, amb la vista posada a aconseguir els Estats Units d’Europa.
Teresa Freixes va resumir el projecte de l’Estatut de Ciutadania Europea com el conjunt de drets que ens identifica com a ciutadans europeus. Va ressaltar la importància de recollir en aquest estatut els diferents drets que ja figuren en els tractats actuals per a donar-los forma i ampliar-los, incloent-hi a tots els ciutadans i buscant un model ple de drets i garanties, perquè cap persona se senti en terra de ningú. Parlar de ciutadania és posar en el centre la solució dels problemes comuns. L’estatut s’ha d’anar construint a petits passos i ha d’incloure els drets ja existents, com els de participació ciutadana, de llibertats, de la bona administració i drets nous, com els relatius a drets digitals, com els de l’herència digital, el dret a la identitat, els relatius a la intel·ligència artificial.
Per a tancar l’acte va intervenir Mireia Esteva, qui després d’expressar la importància dels drets ciutadans en la construcció Europea, va ressaltar la importància del projecte, ja que reuneix en un sol text drets ja existents i els amplia i va animar a continuar generant accions que ens portin a l’enfortiment dels drets de ciutadania i en la construcció d’una identitat europea. Donades les influències negatives o positives que tenen les decisionsinstitucionals i la mateixa gestió de la UE, més val que les tinguem en compte i no apareguin com a efectes secundaris indesitjats. Va destacar la importància d’una identitat europea laica, allunyada dels etnicismes, històries personals i elements emocionals, però centrada en una comunitat política i social de drets i deures democràtics. Finalment, es va mostrar positiva, ja que encara que hi ha hagut moltes coses que han tendit a separar-nos, també en el moment actual, predominen les que tendeixen a unir-nos: Brexit, guerra d’Ucraïna, la pandèmia, Trump o la resposta de la Unió a la crisi de 2008. Així mateix, va ressaltar la importància del reconeixement de drets de ciutadania a aquelles persones que legalment encara no són ciutadans de ple dret, com els immigrants i asilats.
El públic va participar amb algunes preguntes i reflexions i es va tancar l’acte amb un vi ofert a tots els assistents.
