ESCENARIS ELECTORALS 2023
Diuen que el 23 de juliol hi haurà un tsunami electoral, confirmació del canvi que ja hi ha hagut a les eleccions municipals i autonòmiques a tota Espanya. Però el tomb electoral que hi ha hagut, si bé és cert a nivell institucional, com s’està veient amb els pactes subsegüents, no ho és tant a nivell social. En realitat estem en un moment incert, alimentat per aquests canvis, en què petites diferències, petites inflexions, poden decantar les coses en un sentit o un altre.
Aquest és el punt de partida de Joan Rodríguez Teruel, doctor en ciències polítiques, especialista en anàlisis electorals, convidat per l’associació Federalistes d’Esquerres a traçar una panoràmica del moment polític que estem vivint a Espanya i a Catalunya. De l’interès i actualitat del tema en dona fe l’èxit de la convocatòria, que va omplir del tot la sala de Can Jonch aquest dimecres, dia 28. 
No hi ha hagut, fins ara, un daltabaix en les preferències de l’electorat – va continuar -. En realitat les coses estan molt equilibrades entre el conjunt de les dretes i de les esquerres. El resultat ja es veurà, tot dependrà de l’actitud dels diferents electorats, sobretot del nivell de mobilització dels votants de les esquerres, que fins ara s’han mostrat menys motivats. 
Solem parlar que hem viscut una legislatura extraordinàriament complicada. La pandèmia, la guerra d’Ucraïna… Però el COVID no ha tingut grans repercussions polítiques a nivell europeu. I tampoc no s’ha esdevingut fins ara la catàstrofe econòmica que es pronosticava derivada de la guerra. Quan la dreta política i econòmica ha vist que ni la pandèmia ni la guerra acabarien amb el govern de coalició, han iniciat unes campanyes de desgast, fent veure sempre que el govern estava a punt de caure i depenent de socis indesitjables. A Catalunya – ens diu el professor – costa de fer-se una idea del nivell de crispació assolit a Madrid on diàriament portades i tertúlies bombardegen amb desqualificacions.
Així arribem al 28 de maig, amb resultats més continuistes a nivell electoral del que sembla, però que clarament canvien – i això és el que compta – el signe de moltes institucions. L’equilibri entre blocs es manté bastant, però s’està corregint la fragmentació del bloc de la dreta (PP, C’s, VOX) que havia llastat els seus resultats, sobretot en circumscripcions petites, mentre que la divisió al bloc de l’esquerra ha estat decisiva en negatiu a molts llocs. L’esquerra sempre està més fragmentada, per motius ideològics, i ara està per veure si funcionarà la confluència de grups i grupuscles a l’entorn de SUMAR i si és capaç de treure de casa el votant desil·lusionat i enrabiat que havia vibrat amb PODEM. Hi ha un electorat jove, format en l’època d’eufòria de PODEM, que no està disposat a votar una altra opció d’esquerra. A les províncies amb poca població, que elegeixen dos diputats, la divisió és fatal. Això havia afavorit al PSOE quan la dreta es presentava amb tres paperetes diferents, però ara juga a favor del bloc dretà.
Per tant, la fragmentació a l’interior dels blocs és una clau. I l’altra és la mobilització desigual. Si l’abstenció és desequilibrada pot marcar els resultats. Les dretes a Espanya ja han governat amb comoditat en moments de desmobilització de l’esquerra.
Aquí el ponent fa un incís sobre Catalunya, on hi ha hagut més abstenció el 28 de maig, pensa que a causa del cansament del procés. Diu que hi ha un tipus d’elector que, tot i que pot sentir-se independentista, comença a demanar bona gestió, tant a nivell municipal com autonòmic. La valoració de la gestió dels successius presidents de la Generalitat (Mas, Puigdemont, Torra, Aragonès) ha anat sempre decreixent, essent actualment molt baixa. I ara això comença a importar.
A continuació fa un recorregut per territoris que poden ser decisius, País Valencià i Andalusia, i les perspectives que presenten. Al País Valencià caldrà veure si el votant esquerranista, vistos els mals resultats de la dispersió, es concentra en Compromís. A Andalusia una part del vot PSOE va passar primer a C’s, amb qui 
van governar; després C’s es va decantar pel PP i aquest vot ja s’ha quedat encapsulat a la dreta. També pot passar que un excés de fer por amb VOX porti a votants de centre que votaven PSOE a votar PP per tal que no sigui tan presoner de l’extrema dreta.
Pot haver-
hi majoria absoluta de PP i VOX. També pot haver-hi una majoria d’esquerres. Però també pot haver-hi un tercer escenari: podria passar que un PSOE segona força intenti articular al seu entorn una altra majoria i fer govern. Aleshores es donaria una situació molt tensa, pitjor que després de la moció de censura contra Rajoy, i el complex político-mediàtic emprendria una guerra a mort contra el govern, intentant arrossegar una part del PSOE, com ja ha intentat sense èxit fins ara.
Tornem al principi, petites inflexions poden ser decisives en el resultat de les eleccions del 23 de juliol. Res no està decidit. El nivell de mobilització de l’electorat progressista – també del queixosos o desanimats – i la capacitat de concentració del vot en els territoris petits seran elements clau.
El vídeo complet de la tertúlia en el següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=zsou0ADygL4
