El passat diumenge 28 vam finalitzar una campanya electoral llarguíssima, l’lnici de la qual es troba, potser, quan Pedro Sánchez va accedir per primera vegada a la presidència del govern mitjançant una moció de censura a Mariano Rajoy. I encara que la legislatura dissolta el dilluns, l’endemà d’aquestes eleccions municipals i autonòmiques, per convocar les generals ha estat una legislatura amb un gran nombre d’encerts per part del govern, també s’hi compta algun error de pes que potser ja està fent trontollar la supervivència del soci minoritari de govern. Però, tant se val, la campanya electoral que acabem de culminar no era el moment per discutir l’acció del govern espanyol.
La democràcia va de la capacitat de la ciutadania per controlar el poder i de confrontació entre opcions polítiques diferents. Però també va d’idees i de projectes, de visió de societat. Però els últims mesos no hem vist res d’això. I encara que les eleccions eren municipals, s’han vist impregnades d’una dinàmica on s’han sentit coses tan banals i buides de contingut com “acabarem amb el sanxisme”, les quals no tenien res a veure amb els projectes municipals.
Tret d’algunes excepcions, no hem tingut explicació de programes municipals ni avaluació de polítiques realitzades, ni de propostes alternatives. Com a conseqüència, el sentit principal de la democràcia s’ha falsejat i els ciutadans no han votat en clau de gestió municipal, sinó de vísceres a nivell de país.
Durant els darrers anys hem viscut situacions de vertigen que han estat ben resoltes, malgrat la fragmentació de representació parlamentària. Vegeu reforma laboral, ERTES, gestió de la pandèmia, la crisi econòmica, la crisi energètica i més de 200 lleis aprovades pel Congrés.
Degut a la fragmentació parlamentària i a la manca de partits que actuïn com a frontissa, la tasca del govern s’ha realitzat amb l’ajuda de tots els grups parlamentaris minoritaris de la cambra que són els que són a l’esquerra, a més dels nacionalistes.
Òbviament, el nostre país es troba arrossegat pels corrents en auge al nostre entorn més immediat: el populisme i la banalitat; el nacionalisme; el domini dels personalismes davant dels lideratges aglutinadors; la confusió entre les creences o sentiments i les realitats objectives; la proliferació de mentides o mitges veritats i tot val per derrotar l’adversari. Tot posa en dubte els sistemes democràtics i obre la porta a les autocràcies. Però, sens dubte, el més greu durant aquest període que queda enrere ha estat la manca de sentit d’estat per part de l’oposició, a la dreta de l’arc parlamentari. Però ara no tocava carregar contra el govern i si parlar de les ciutats i els governs autonòmics.
Per la nostra part, som conscients que els assoliments democràtics com d’altres assoliments socials s’han de defensar cada dia si no els volem perdre, per això ens mantindrem vius i actius. Per això també volem felicitar els nostres socis i sòcies que, des de diferents opcions ideològiques, tenen per davant la difícil tasca de gestionar des dels ajuntaments, les seves ciutats. En tenim uns quants, i ens congratulem per això. És en aquest nivell administratiu des del qual es treballa per a la convivència de tothom on es resolen els problemes més directament relacionats amb la vida dels ciutadans i els desitgem tota mena d’encerts en la seva feina quotidiana.
Com a federalistes no ens cansarem de demanar la política de veritat, la que defensa les idees sense destruir als adversaris, la que demostra sentit d’estat i promou el pacte entre les diferents opcions, seguint sempre les regles del joc, de les quals ens hem dotat. La negativa a renovar el CGPJ és un exemple de tot el contrari. Tots els representants polítics representen ciutadans i tenen dret a que la seva veu sigui escoltada. Però eliminar la capacitat de pacte entre les opcions majoritàries significa no tenir més remei que governar tirant-se als braços dels extrems i sostraient-se de les opcions més moderades. Per tant, dels pactes que es fan, també en són responsables els que no els fan.
Per part nostra, no ens cansarem de demanar valentia, serenitat i sentit d’estat per resoldre alguns problemes de pes. Molts son problemes globals i els haurem de resoldre dins dels àmbits de col·laboració internacional. D’altres son exclusivament nostres i els haurem de resoldre aquí dins, entre tots. Exemple de primer ordre és la necessitat de culminar de manera lògica la descentralització d’Espanya, iniciada amb la Constitució del 78 amb el desenvolupament de l’Estat de les Autonomies. Ara toca afrontar amb decisió la federalització d’Espanya. No parlem de res més que de resoldre alguns problemes d’una descentralització feta sense un model previ de referencia. No parlem de res més que d’aproximar-nos a les democràcies més avançades del món. La major part dels experts estan d’acord en que aquest ha de ser el nostre model de referència. Hi ha prou anàlisi i propostes perquè es pugui fer si els partits majoritaris demostren el seu sentit d’Estat. De manera immediata, ens agradaria veure- ho com a proposta durant la campanya electoral als diferents programes de govern per a una nova legislatura.
Volem una Espanya Federal dins d’una Europa Federal i socialment justa!
