El passat 13 d’abril al museu d’Història de Sabadell es va celebrar una conferència sobre els mestres de la república. La xarrada està dintre d’un conjunt d’activitats per reivindicar la Segona República i la Guerra Civil.
Federalistes d’Esquerres organitzava l’acte junt amb l’Ajuntament de Sabadell, el museu d’Història de Sabadell, Amical de Manhausen, Xarxa MAI MÉS i la Diputació de Barcelona. La sala va estar pràcticament plena.
L’acte va estar a càrrec del pedagog i docent Salomó Marquès. Va impartir docència a la Universitat Autònoma de Barcelona i més endavant a la Universitat de Girona. Actualment és un catedràtic jubilat. Els mestres i l’escola de la segona república i el franquisme és una de les seves recerques.
Respecta l’educació durant la segona república, explica dos grans canvis, el primer per part del govern d’Espanya es demanarà que els mestres tinguessin una educació emmarcada en 4 anys d’aprenentatge. L’últim dels anys era les pràctiques. S’implementarà el català a les escoles i es crearan nous edificis per impartir la docència. El segon dels canvis ve per part del govern català, on es crea l’Escola Normal on s’educarà els mestres. També s’impulsarà l’escola amb valors com la laïcitat o solidaritat. Hi havia una gran voluntat política de canviar el país amb l’educació.
Quan esclata la guerra es comença a veure com mestres abandonen l’escola per anar a la guerra i arriben nens a Catalunya de zones de conflicte. Així i tot, continuarà havent-hi una voluntat de canvi i es continuaran creant escoles. Pel que respecta el bàndol franquista a mesura que avancen veurem com es produeixen rentats de cervell, com serà el cas de Pamplona on tornaran a reeducar els mestres. També es produiran depuracions de mestres. Un cop acaba la guerra els mateixos franquistes ja ho diuen, la guerra ha acabat, però la lluita continua. A Catalunya un 15% dels mestres seran expulsats i en continuen un 70%, aquests se’ls fan cursos obligatoris. Aquestes dades no conten que un 14% dels mestres havien marxat d’Espanya. Marquès expressa que el franquisme serà l’escola del no. La por i el silenci per part dels docents serà algú habitual.
Tots aquells que marxen i estan a camps de refugiats a França continuaran tenint educació. Els petits se’ls ensenyava amb la voluntat que algun dia es podria tornar, i els grans es feien conferències sobre diversos temes per part d’aquells refugiats que eren experts en alguns temes. Rebran certa ajuda dels mestres francesos.
Tota l’explicació va estar marcada per lectures de diversos documents, tant diaris personals de persones de l’època com documents oficials. Marquès va acabar l’acte amb una reflexió sobre l’educació, hauria de ser una eina per ensenyar a pensar i no a memoritzar. Un cop acabada la intervenció es van poder escoltar diverses vivències de diferents membres el públic, que va estar molt atent durant l’exposició prèvia.
