Els drets i les llibertats no comencen avui
Aquest mes de febrer s’han complert 150 anys de la proclamació de la primera república, la qual va tenir dos presidents catalans: Estanislau Figueras de Reus i Pi i Margall de Barcelona. Com altres anys, a alguns els hi ha semblat que aquesta celebració només tocava fer-la als nostàlgics: Rodejada com està aquesta etapa de la nostra història d’un àuria de fracàs, intencionadament alimentada pel règim autocràtic que la va succeir. Però si bé es cert que la I República només va durar onze mesos, forma part del sexenni democràtic, esdevingut com a resposta social a l’autoritarisme de la monarquia regnant i la greu crisi econòmica i social que vivia el país.
Nosaltres, com a federalistes i demòcrates, volem reivindicar aquesta etapa sense la qual no es podria entendre com ha estat de sagnant la defensa de la democràcia i l’assoliment de drets al nostre país. Encara que la història no es repeteix, si es repeteixen els comportaments humans i les situacions que generen.
Al sexenni democràtic, obrers i burgesos, demòcrates monàrquics, republicans centralistes, republicans federalistes i federals cantonalistes es van posar d’acord en fer fora la monarquia absolutista i instaurar drets i llibertats, però no estaven d’acord en la manera de fer-ho. Per això, es van assajar diferents tipus de governs democràtics: una monarquia parlamentària (com el d’Anglaterra), una república centralista democràtica (com la de França), una república federal com la dels EEUU. Finalment, alguns van agafar les armes per organitzar una república federal cantonalista des de baix. Un cop d’Estat militar va implantar una república autoritària que acabà amb la restauració de la monarquia absolutista.
És obvi que a la democràcia, en qualsevol de les formes que hagués adoptat, no se li va donar temps a consolidar-se. Es pot afirmar que eren tantes les dificultats de l’època per governar que tots els règims assajats van fracassar, fossin monàrquics o republicans, però és igualment cert que la radicalització d’alguns i les presses d’uns altres van dinamitar la consolidació dels avenços progressistes. Mirant al passat, estem segurs que qualsevol de les propostes hauria estat millor que el que després va succeir, si tots haguessin remat en el mateix sentit.
Mirant enrere, ens admiren les propostes d’aquests avantpassats nostres per la democratització i els reconeixement dels drets socials. Propostes fetes dècades abans que altres països democràtics del nostre entorn ho fessin.
Durant aquest sexenni es van convocar eleccions constituents, instaurant-se per primer cop a Espanya el sufragi universal masculí. El femení s’aconseguiria en el segon intent de democratització, durant la II República. Es va promoure la separació d’Església-Estat; la descentralització de l’Estat i la separació dels poders; la eliminació de les milícies; la emancipació dels fills dels esclaus a les colònies; la reforma de l’ensenyament, fent-lo obligatori i gratuït per tota la població infantil; la llibertat d’impremta; el dret de reunió i associació; la limitació de l’horari laboral i la prohibició del treball infantil.
La guerra amb Cuba, les baralles entre monàrquics i les guerres carlistes, l’enfrontament amb l’Església i l’exercit, la crisi econòmica i la pressa dels revolucionaris per posar en marxa el seu propi model van impossibilitar la consolidació d’aquestes llibertats i drets socials. Molts d’aquests drets es tornarien a instaurar durant la II República i tornats a perdre durant l’època de la dictadura franquista. La Constitució de 1978 va significar la possibilitat de recuperar molts dels drets i llibertats instaurats a les dues repúbliques i la instauració de molts altres, fins al dia d’avui, amb el govern de coalició entre PSOE i UP.
La premsa diu que es barallen i sembla que algú vulgui trencar la baralla. Sabem que no és fàcil governar entre dos, però també sabem lo difícil que és avançar en l’assoliment de les llibertats i drets socials i lo fàcil que es perdre’ls quan, aprofitant les debilitats, la dreta antidemocràtica i populista aconsegueix donar un tomb al timó. Desgraciadament, les notícies ens mostren molts exemples actuals.
Aquests exemples ens han de servir per recordar que en un sistema democràtic, els qui defensem sistemes oberts, plurals, equitatius i de llibertats hem d’anar units si volem aconseguir que els canvis es consolidin. No aconsegueixen més els que tenen més pressa en fer els canvis, si no aquells que tenen més suport social per a fer-los. Tinguem la passa curta i la mirada llarga per arribar ben lluny, no sigui que sortim tan ràpid a fer la cursa que ens quedem sols, impossibilitats per fer relleus, i sense haver fet el camí llarg que tenim per endavant.
