2023 comença sota el signe d’una onada de fons il·liberal, desfermada contra les democràcies. L’assalt a les institucions de l’Estat de Dret al Brasil no és pas un fet aïllat. Ans al contrari, s’inscriu en la mateixa lògica de la violenta irrupció dels partidaris de Trump al Capitoli, al gener de 2021. La lògica d’una extrema dreta que, a les velles nacions industrials, està marcant l’agenda dels partits conservadors i fins i tot colonitzant-los. L’objectiu és desvirtuar la democràcia, trencant l’equilibri entre els seus poders i sotmetent les seves institucions, buidades de saba deliberativa i de mediacions, a un lideratge unipersonal incontestable, suposa emanació de l’autèntic sentiment del poble. Avui en dia, la majoria de la humanitat viu sota règims autocràtics o dictatorials. L’amenaça que plana sobre les democràcies més consolidades és la de ser empeses cap a un model híbrid: un poder despòtic, embolcallat en un liberalisme de façana.
Polarització. D’aquest concepte se n’ha fet ús i abús. Tanmateix, assenyala prou bé la finalitat perseguida: generar un relat total, una bombolla de crispació susceptible d’encapsular i fanatitzar tota una franja de la població, tornant-la incapaç de percebre qui no comparteixi el seu ideari altrament que com un enemic. L’acceptació de la discrepància, el consens al voltant de les regles de convivència, el respecte de l’altre, la capacitat de dialogar i pactar… En un mot: tot allò que constitueix el “lubricant” sense el qual no poden funcionar els engranatges de la democràcia, se´n va en orris. S’obre així la porta a la confrontació civil i a la violència. Biden i Lula són titllats de presidents usurpadors. Il·legítims, com el govern de Pedro Sánchez, tot i que, sortosament, a Espanya no hem patit cap assalt al Congrés dels Diputats des del cop d’Estat de Tejero. El que sí hem tingut és la voluntat manifesta de soscavar la potestat legislativa de les Corts mitjançant el bloqueig anticonstitucional i la manipulació del poder judicial per part d’una dreta radicalitzada. No hi ha adversaris polítics, sinó fellons. I en contra d’ells tot s’hi val.
L’amenaça és seriosa i truca a les portes d’Europa. Més enllà del caràcter pintoresc dels conspiradors, el pla frustrat per prendre el control del Bundestag amb un escamot armat no es pot considerar com una simple anècdota. La guerra que lliura Putin contra Ucraïna no només pretén imposar la voluntat del Kremlin a les planes de l’Est. També cerca afeblir la Unió Europea, fomentant a tots els països un malestar susceptible de ser capitalitzat pels corrents nacionalistes i populistes. Fins i tot al Pròxim Orient podem detectar inputs semblants. Israel, que sempre ha volgut maquillar la conculcació dels drets del poble palestí presentant-se com l’única democràcia de la regió, veu com l’extrema dreta, avui instal·lada al nou govern de Netanyahu, es desfà del limitat control que exercia el Tribunal Suprem i desferma el racisme, l’homofòbia i l’obscurantisme. Una matriu colonial allí – i dècades de neoliberalisme a casa nostra i als països del nostre entorn – han fomentat l’individualisme, han allunyat de la política franges senceres de la població i han erosionat la societat civil. La capacitat de les democràcies per fer front als reptes de la guerra, l’emergència climàtica i les crisis econòmiques està sent severament posada a prova.
Sense anar més lluny, a Catalunya, constatem les dificultats per deixar enrere l’etapa de divisió que ha representat el “procés”. Els indults atorgats pel govern de coalició i les seves arriscades reformes del Codi Penal han afavorit un innegable clima de distensió en el si de la societat catalana. Només ha calgut, però, que Barcelona hagi d’acollir la signatura d’un tractat de cooperació hispano-francès perquè sigui denunciat un nou afront contra Catalunya. Com si el seu progrés econòmic es pogués dissociar d’aquesta cooperació transfronterera i la Generalitat no fos cridada a ser-ne ella mateixa protagonista i beneficiària!
El setge a la democràcia expressa sens dubte una renovada pulsió del capitalisme del nostre temps. Això no ens hauria de sorprendre. Lluny de formar part dels seus atributs naturals, la democràcia s’ha anat configurant a través de lluites socials i polítiques seculars per tal d’embridar la disbauxa de l’acumulació. Federalistes d’Esquerres s’enorgulleix de pertànyer a aquesta tradició, més vigent que mai. Car, malgrat tot, les institucions democràtiques demostren una gran resiliència davant les escomeses que pateixen. Els errors i ensopegades del poder xinès pel que fa a la gestió de la pandèmia posa de relleu als ulls del món que els mètodes democràtics resulten, al capdavall, més eficaços que el dirigisme despòtic. Comença, doncs, un any envoltat d’incerteses. Una veritat, però, sembla indiscutible: només mitjançant un esforç conscient, organitzat i multiforme, en defensa dels valors progressistes, de l’esperit cooperatiu i de la cultura del pacte, la democràcia prevaldrà sobre les temptacions autoritàries. Contribuint a aquest esforç, amics i amigues, ens trobareu. A totes i tots us desitgem el millor en aquest 2023.
