Federalistes de L’Eixample naveguen “El procés” de la mà de Lola García, directora adjunta de La Vanguardia en l’acollidora *Llibrería Byron.
En el seu llibre El mur, complement al seu anterior llibre centrat en les figures catalanes, El Naufragi, l’autora esclareix com es va comportar el poder de l’Estat davant la crisi independentista
Davant preguntes com És el relat d’un fracàs col·lectiu?, La història l’escriuen les persones individuals? O és aquest el llibre que conta la història d’unes persones o la història d’una societat?
La periodista Lola García va contestar que no pot deslligar les persones que fan política de la política que fan les persones, que es pot mirar el que ha ocorregut com un fracàs polític o mirar-lo com una prova de resistència col·lectiva i que la societat catalana ha superat el procés sense anar a majors pel que podem confiar en la seva salut actual.
A poc a poc vam anar conversant sobre les figures d’aquesta història, Rajoy creia que estava tractant amb Convergència i que el procés s’acabaria per si mateix, no sent capaç de veure la transformació d’aquest espai polític.
En aquells dies Quico Homs deia que el pacte fiscal els podria donar per a una legislatura, però la pressió va ser tanta, que se’ls va acabar de seguida el crèdit aconseguit. Parlant sobre ERC, ens preguntem si està dibuixant la fi de l’activisme i la volta a la política, si la solució passa perquè Junqueras acabi com Arzalluz.És clar que ERC vol ser la Convergència del segle XXI, però Convergència ja no existeix i tots els intents per ressuscitar-la fracassen.
La societat ja no és la mateixa, la classe mitjana ja no és la base en la qual Convergència es va fer fort.D’altres actors com Puigdemont s’apunta que es mou amb els impactes, com també Pablo Iglesias, però això centellejos mediàtics duren dos dies i no acaben de construir res a llarg termini.Repassem també el món judicial de l’Estat, hi ha ara uns 30 judicis pendents de dirigents independentistes i molts ells estan acusats de malversació pel que podria donar-se el cas que vagin a la presó mentre els seus dirigents polítics estiguin fos.
Per a molts té sentit modificar la llei. Per a uns altres serà causa de lluita sense quarter.Per a acabar discutim preguntes com ens salvarà el federalisme?, La identitat catalana pot tornar a construir-se lluny dels extrems i en el comú que podem compartir?, La societat catalana ha de conviure o comportar-se?
I encara que a alguns els sembli que el federalisme és encara una utopia és veritat que estem començant a conviure i s’està recuperant una certa normalitat, tant com que en una societat dividida al 50% ningú guanyarà imposant als uns sobre els altres.
Sobre el periodisme recorda que els professionals de la informació han de cuidar-se i no assimilar el llenguatge marcat ideològicament.
Van ser nombroses i enriquidores les intervencions que van donar punt i final a aquesta trobada que sens dubte no deixo indiferents als assistents.
