Europa està vivint un gran moment d’avenç que era poc imaginable fa tres anys, quan es van produir les eleccions europees. Les dificultats s’han tornat estímuls per anar endavant i més enllà del previsible. El Brèxit, la pandèmia i la guerra han esdevingut incentius que han enfortit la Unió, que ha gairebé doblat el pressupost, trencant un tabú molt arrelat. La reacció front a la pandèmia (compra conjunta de vacunes per a tots els europeus i per a altres països, passaport Covid comú,…) van mostrar un vigor lluny de les eternes dilacions i llargs processos de decisió a què estàvem acostumats. L’aprovació dels fons Next Generation trencava un altre tabú: els fons mancomunats havien estat la bèstia negra de Merkel, que ara va resultar decisiva en la seva aprovació, front a la resistència de països com Holanda. Fons d’inspiració clarament federal, distribuïts en funció de les necessitats i finançats per tots.
Però tot just sortits airosament d’aquesta prova, ens va arribar la invasió d’Ucraïna, país aspirant a la Unió. Contra pronòstic, i contra el que preveia Putin, la reacció concertada d’Europa ha resultat decisiva. La contribució a l’aïllament de l’agressor i els mecanismes de resistència a la crisi energètica derivada han anat molt més enllà del previsible. Ajuda militar i logística, però també humanitària: acollida de refugiats, ferits tractats en cent hospitals europeus, subministrament de 1000 generadors,…
En aquest context, ha sorgit, a proposta de la presidència de torn francesa, la Comunitat Política Europea, que es va reunir per primera vegada a Praga el passat 6 d’octubre, amb la participació de 44 països del continent europeu.
Aquesta nova instància, concebuda com a plataforma per a debats polítics i estratègics sobre el futur europeu, va ser objecte d’estudi en una jornada que el passat dia 9 es va celebrar a Cervera, titulada “El nou vincle confederal a Europa: La Comunitat Política Europea”. La jornada va ser convocada pels joves del Consell Espanyol del Moviment Europeu i la UNED i va comptar amb la participació de Mireia Esteva, presidenta de Federalistes d’Esquerres.
La jornada va mostrar que la nova Comunitat, una iniciativa acollida inicialment amb reticències, vista per alguns només com un intent de Macron de recuperar protagonisme, està començant a ensenyar les seves potencialitats. El projecte havia estat proposat pel president francès “amb l’objectiu de proporcionar una plataforma de coordinació de polítiques per als països de tot el continent i fomentar el diàleg i la cooperació per abordar qüestions d’interès comú per tal d’enfortir la seguretat, l’estabilitat i la prosperitat del continent europeu”.
La primera cimera va comptar amb participants de 44 països del continent europeu, així com els presidents del Consell Europeu i de la Comissió Europea. A més dels 27 membres de la Unió Europea hi participen els països que resten a l’EFTA (Islàndia, Noruega, Liechtenstein i Suïssa), els estats candidats a entrar a la Unió i altres més allunyats (repúbliques exsoviètiques, Armènia,…). Turquia, no admesa a la Unió, va estar molt interessada a participar-hi i el Regne Unit, malgrat escarafalls en contra, va acabar anant-hi. Aquesta nova plataforma no pot admetre en aquests moments a Rússia i Bielorússia, però sí que vol restar oberta a una incorporació futura si hi hagués una nova situació homologable.
Tots aquests països junts representen una població superior a USA i Rússia sumats. El mateix passa amb el PIB total. Són països molt diferents, però que, ben mirat, només poden tenir un futur comú. Junts són ja un gran pol front a la influència tant de Rússia com del Estats Units. I són també un factor per a frenar l’expansionisme econòmic de Xina.
Les reunions seran cada tres mesos, amb una institucionalització àgil i flexible, a l’estil del G7 o del G20, i hauran de demostrar la viabilitat i la utilitat del projecte. Francisco Aldecoa, president del Moviment Europeu a Espanya, va destacar la importància del fet que els líders continentals “es reuneixin, es vegin cara a cara, respirin junts, parlin entre ells”. De fet, alguns conflictes bilaterals ja s’han encarrilat a partir de la trobada a Praga. Les properes reunions previstes seran a Moldàvia, Espanya i el Regne Unit.
Els federalistes europeus, a més de fer atenció a l’evolució de la Unió i d’insistir en la necessitat d’una Convenció per la reforma dels tractats, haurem d’estar atents a les possibilitats que ofereix aquesta nova instància de nivell continental.
