El 21 d’octubre passat, es va presentar a la Torre Baró de Viladecans el llibre Democràcia. L’última utopia, l’autor de la qual és el primer president de Federalistes d’Esquerres, i el primer català president del Senat: el filòsof i catedràtic Manuel Cruz. L’acte va ser presidit per 
Carles Ruiz, alcalde de Viladecans, i llibre i autor va ser presentat per José Luis Atienza, membre de la Junta de Fed. Atienza va convidar els assistents que omplien la sala a submergir-se a la prosa profunda de Manuel Cruz, esquitxada de sentit de l’humor, d’ironia, on il·lumina amb frases llargues racons fosques de la política, del populisme, dels grans ideals del vell segle XX que semblen amortitzats sense recanvi en aquest adolescent segle XXI. La democràcia és la darrera utopia que ens queda. 
Manuel Cruz a la seva intervenció va parlar de les regles del joc. Va començar per la filosofia. L’aspiració del filòsof no és resoldre els problemes sinó plantejar-los, va afirmar. Va definir la democràcia amb la complexitat de la senzillesa aparent: és la millor manera que hem pogut trobar per viure junts. No podem perdre la memòria ni deixar la història pels llibres. L’home és un ésser social, però també un ésser històric, va precisar. Va deixar clar que no som Adam, que som fills de la llarga història que ens
ha precedit. Les classes socials, que eren el principal subjecte polític, estan perdent aquest paper.
Per a Manuel Cruz resulta indiscutible que la democràcia és el millor règim de solució de conflictes. Tot i això, afegeix, la democràcia és fràgil. Tensionada per l’individualisme i el populisme, la seva força és la raó i la deliberació. Si les emocions i els sentiments que enterboleixen la raó i prescindeixen de la deliberació prevalen sobre les lleis existents, es rebenten les bases sobre les quals s’assenta la democràcia, la divisió de poders heretada de la il·lustració.
