Després de mesos de contactes, negociacions i anunci de projecte per a la candidatura dels JJOO d’hivern 2030, ens trobem amb un revés pel desacord d’una de les parts. El president d’Aragó, Javier Lambán, ha rebutjat la proposta de la Generalitat que ha ofert Pere Aragonés. La falta d’acord entre comunitats autònomes no és una situació aliena a la trajectòria de l’Estat d’autonomies d’Espanya.
Sense tenir accés al projecte presentat per la Generalitat (i rubricat pel Comitè Olímpic espanyol) ni comptar amb més detalls que els transcendits en els mitjans de comunicació, és fàcil comprendre el rebuig de la part aragonesa: la proposta de la Generalitat concentra tots els actes d’inauguració i de clausura a Catalunya.
Aquesta forma de conducta, sense treballar una veritable proposta conjunta, ens demostra que continuem immersos en la visió desigual i d’escombrar cadascun per a la seva pròpia casa, habitual en la trajectòria de l’Estat de les autonomies d’Espanya.
Una solució amb recepta federal seria la de repartir els actes de manera equitativa: els inaugurals per a un dels dos territoris i els de clausura per a l’altre. Estic convençuda que si s’haguessin assegut a negociar amb esperit federal, és a dir de cooperació i solidaritat, hagueren arribat també a un bon acord per al repartiment de la resta de proves i competicions.
Això sense tenir en compte que per als quals vivim en les belles valls pirenaiques concebem el Pirineu com un territori geogràfic únic i amb identitat pròpia, que acull una intensa varietat cultural i natural (per això també molts utilitzen l’expressió Pirinencs, en plural). Un territori únic i indivisible sense més davanteres que els seus cims verticals, llacunes i rius que, per cert, no inclou ni Barcelona ni Saragossa.
I, tal vegada, el primer debat que s’hauria d’haver posat damunt de la taula és si aquest projecte és ambientalment viable i socialment acceptat. Molts territoris d’alta muntanya dels més diversos racons del món han rebutjat acollir jocs olímpics, com Davos i Saint Moritz en 2022, Hamburg en 2024 o Calgary (el Canadà) en 2026. I sense per això perdre inversions en millores i progrés per als seus territoris!
