Fa exactament un any, Federalistes d’Esquerres va posar en marxa un procés de reflexió sobre la seva experiència. Les condicions socials i polítiques en què es va crear la nostra associació han canviat molt àmpliament, tant a Catalunya com a la resta d’Espanya, com a la Unió Europea. I també l’espai federalista ha crescut en tots els àmbits, i amb aquest creixement ha canviat i s’ha fet una referència inel.ludible: el federalisme ja no és vist com una ideologia procedent del passat, sinó com l’eina indispensable per afrontar els problemes de les societats d’avui i del futur. I això explica com hem crescut a Catalunya, com s’han creat associacions germanes a la majoria dels territoris espanyols o com la UE està federalitzant les seves polítiques.
Els canvis en el context ( que, amb tota la modèstia del món, també es poden atribuir en alguna mesura a la nostra existència) feien necessari reflexionar sobre la nostra identitat, la nostra actuació i la nostra organització. La Junta de Fed va decidir aprofitar la quasi – aturada obligada per la pandèmia, per engegar un procés obert de reflexió, tant dins de l’associació com amb persones del nostre entorn, que permetés una mirada nova i una nova manera de fer les coses: un nou horitzó, ho vàrem denominar.
Durant mesos, els grups territorials i temàtics de l’associació s’han reunit, ja presencialment o per mecanismes telemàtics ( que és una altra de les coses que hem aprés amb la pandèmia), van analitzar la situació, van contrastar documents i, sense voluntat de formular plataformes programàtiques contrastades, van elaborar una vintena de documents, amb propostes molt diverses, a partir de les realitats territorials i polítiques pròpies de cada àmbit.
Aquests documents es van reunir, se’n va fer una síntesi; aquesta síntesi es va remetre a tothom, per a estimular la formulació de comentaris o contrapropostes, en una nova ronda de comentaris i aportacions durant el passat mes d’octubre, i finalment es va convocar una assemblea extraodinària, oberta a tots els socis, de cloenda del procés, assemblea que va tenir lloc el dia 6 de Novembre (gairebé 50 anys, dia per dia, després de la creació de l’Assemblea de Catalunya, en què van participar un grapat de socis de Fed).
En tot aquest llarg procés, el primer element a ressenyar és l’àmplia participació dels membres de l’associació, al llarg de les diverses fases del procés : reunions, contribucions escrites, debats a les xarxes socials, col.laboracions al web de Federalistes d’Esquerres, i encara altres formes de comunicació, s’han utilitzat per expressar punts de vista, freqüentment molt generals, però sovint també amb propostes precises i concretes.
Una dada general presidia el conjunt de reflexions: la constatació de que cal superar les limitacions i les restriccions de la pandèmia COVID – 19. Encara està present, i molt probablement ho estarà molt de temps; però la situació de la vacunació i les dades epidemiològiques del país permeten reprendre activitats col.lectives, xerrades, trobades, etc., que, amb les necessàries precaucions, restaurin bona part de la “normalitat” anterior.
I, a la vegada, el confinament durant la pandèmia i les estratègies posades en marxa per fer possible la realització d’activitats col.lectives en condicions noves, mitjançant el recurs a les xarxes socials, ens ha obert un arsenal de possibilitats i d’instruments que no haviem utilitzat mai i que, incorporats al nostre repertori, ens poden permetre, per exemple, la participació de persones que viuen en territoris molt allunyats, o que es troben en contextos on no hi ha gaires socis.
Per tant, doncs, voluntat de represa de la nostra activitat “tradicional” : xerrades, reunions, presentacions. En segon lloc, s’ha subratllat la importància d’incorporar més centralment les dinàmiques europees en la nostra reflexió i la nostra activitat; justament, la posta en marxa de les polítiques “Next Generation” per part de la Comissió Europea, representa un federalisme dels fets, que hem de saber incorporar al nostre discurs i activitats.
Això també ens hauria de permetre, en tercer lloc incrementar la nostra activitat en dues direccions inter-relacionades: cap als sectors joves ( en què aviat es materialitzarà el projecte europeu RESCUE – “El cost de la no – Europa”) i cap al món educatiu. Es subratllava, per exemple, la importància del projecte de producció i circulació de materials sobre la història dels moviments federals a casa nostra, des del segle XIX, com a eina de difusió de realitats poc conegudes.v Aquest prometedor projecte va quedar interromput per la pandèmia, i des de molts àmbits s’ha subratllat la seva utilitat i la seva urgència.
I no cal oblidar el marc associatiu més ampli en què ens movem, com és la creació i posta en marxa d’organitzacions federalistes en altres territoris espanyols; la seva unitat mitjançant la “Asociación por una España Federal”; i la implicació en la “Unió dels Europeistes Federalistes”, que nosaltres encarnem a Catalunya, i en els òrgans dirigents de la qual participem, tant a UEF -España com a UEF – Europa.
Va despertar interés la hipòtesis que un nombre important de socis va plantejar respecte d’abreujar el nostre nom. No és sobrer que ens diguem “d’esquerres”, ja que aquesta denominació representa la nostra identitat política i la nostra funcionalitat política original; però tant els canvis en el context polític (en què les forces polítiques i sindicals d’esquerres han anat definint-se cada vegada més clarament en sentit federalista) com el fet que les altres entitats federalistes de les Espanyes es diguin, simplement, “federalistes”, ha fet pensar un cert nombre de socis i de grups territorials en la possible conveniència d’abreujar el nostre nom en aquest sentit.
Una discussió així requereix una metodologia especial, una metodologia federal. El document de síntesi preparat per la Junta presentava tant aquesta hipòtesi com la del manteniment de la denominació original, i les sotmetia a la consideració oberta de tots els socis: no hi havia una “proposta de la direcció”, com algunes persones han cregut entendre. Nosaltres no som un partit polític, ni una secta, en què majories i minories es disputen, legítimament, fixar l’orientació de l’entitat. Federalistes d’Esquerres és una organització plural, en què conviuen moltes persones amb punts de vista diversos, amb simpaties polítiques diferents, que comparteixen un projecte: defensar públicament un projecte civil i polític federal, fer-lo present en el debat polític i social actual. És absurd, per tant, establir controls interns o comptar quantes persones són partidàries de cada hipòtesi. És en aquests termes que l’assemblea, constatant l’existència d’una varietat de punts de vista, va estimar que la qüestió no estava encara prou madura com per plantejar-se i que, per tant, no hi havia cas per a plantejar un hipotètic canvi de nom. L’assemblea va votar, pràcticament per unanimitat, mantenir la denominació de Federalistes d’Esquerres.
Finalment, hi va haver unanimitat sobre la necessitat de potenciar la nostra acció comunicativa, orientant-nos més enèrgicament cap als mitjans de comunicació (vells i nous), potenciant la presència pública, la generació d’iniciatives, etc., i encarregant a la Junta que s’adoptin mesures en aquesta direcció.
En conjunt, l’Assemblea Extraordinària de l’associació, com a acte de conclusió de tot un ampli procés de reflexió col.lectiva, ha permès una exploració en profunditat de la nostra realitat, dels nostres punts forts i febles, i de com inserir-nos millor i amb més energia en el nostre context català, espanyol i europeu, per aconseguir ser una força present, més unida, més federalista i més d’esquerres.
Extracte de l’assemblea del 6 de novembre de 2021 amb les conclusions més importants
