Encara s’està a temps de posar en acció els mecanismes jurídics que permetin defensar l’estat de Dret, permetre el vot dels ciutadans i tenir un govern seriós; cal fer-ho.
El 15 de gener, el govern de la Generalitat ha perpetrat un acte que mereix seriosos qualificatius: ha deixat sense efecte el Decret del 21 de desembre passat, que convocava eleccions al Parlament pel proper 14 de febrer; i, com si això fos poc, ha anunciat ( no “convocat” ) les eleccions pel 30 de Maig.
Raons? S’apela a la situació sanitària, indiscutiblement greu, derivada de la pandèmia del COVID -19 i a la necessitat de mantenir les mesures de distància social, d’evitar aglomeracions, etc. Tot això estaria molt bé … si no fos que no és veritat. O és que no estàvem en situació de pandèmia el 21 de desembre, quan es van convocar? O és que no ho estàvem, quan es van relaxar les mesures de control durant les festes de Nadal? O és que ja se sap que el 30 de Maig hauriem sortit d’aquesta situació?
L’explicació, com ha vingut sent la norma del govern independentista, són els més primaris interessos polítics i electorals dels integrants del govern. I la prova és com aquesta decisió no té res a veure amb l’ajornament que es va fer de les eleccions a Galícia i el País Basc la passada primavera: convocades (abans de la pandèmia) per a l’abril, van tenir lloc el juliol, en el marc de l’estat d’alarma proclamat per l’esclat de la pandèmia sobrevingud, i sense que en el decret que les ajornava es fixés la nova data. I la raó era molt clara: en aquell moment no es podia saber la durada i la intensitat que tindria la crisi. Només setmanes més tard, superat el confinament i delimitades les zones de risc, es va fixar la data del 12 de juliol ( i tot i així, comarques gallegues i basques que seguien en situació d’emergència van ser precintades i no van participar en les eleccions).
El ja ex-president Torra va donar la legislatura per acabada fa un any, després de l’aprovació dels pressupostos; el Parlament ha estat dissolt el mes passat. De manera que avui a Catalunya no hi ha referents institucionals; és patètic que el Decret publicat avui es refereixi a qui presideix la Generalitat com “el vicepresident del Govern en substitució de la presidència de la Generalitat” (article 2). És patètic que s’hagi de recórrer a fòrmules com aquesta per dir que no hi ha President de la Generalitat. No es pot legislar, ni elaborar projectes pressupostaris, ni preparar les propostes que cal sotmetre a Brussel.les per participar en els fons comunitaris d’inversió “Next Generation”. I atenció: les eleccions es convocaran “prèvia anàlisi de les circumstàncies epidemiològiques i de salut pública”; o sigui: no estiguin del tot segurs sobre la data electoral.
Estats Units va fer eleccions el novembre, en plena pandèmia; el proper dia 24 Portugal elegeix el president de la república; les eleccions a la presidència del Barça tindran lloc, sembla, a principis de març. Per tant, és possible votar en situació de crisi sanitària, prenent mesures com ara l’ampliació del nombre de col.legis, la utilització de locals més amplis i ventilats, la promoció del vot per correu, o altres , encaminades a garantir la seguretat de tots els participants en el procés electoral; i en últim extrem, i a mal dades, com es va fer a Euskadi i a Galícia, deixant sense votar les zones del territori en situació més crítica.
No solament es pot votar: s’ha de votar al més aviat millor. Catalunya necessita un govern sòlid, actiu, capaç de trobar el seu lloc en els marcs institucionals i de començar a treure el país d’un marasme que ja dura 10 anys. Ho acaben de recordar, en un manifest conjunt sense precedents, les grans forces socials: Comissions Obreres, UGT, Foment del Treball i la PIMEC. Ens volem afegir a aquesta exigència: és encara possible. Deixar les eleccions pel 30 de Maig vol dir deixar el país aturat fins després de l’estiu, o més enllà, i no ens ho podem permetre. Encara s’està a temps de posar en acció els mecanismes jurídics que permetin defensar l’estat de Dret, permetre el vot dels ciutadans i tenir un govern seriós; cal fer-ho.
