Espai Opinió

Naomi Klein va ser la primera a qui vaig sentir dir que la crisis de la Covid 19 podia ser una oportunitat. Klein, al llibre “La doctrina del xoc” descriu com el neoliberalisme ha aprofitat catàstrofes naturals i provocades per implantar-se arreu. Klein suggeria que aquesta crisi podia ser de la mateixa manera una oportunitat per recuperar la justícia social malmesa pel neoliberalisme. Des d’una perspectiva més pròxima, podria la gestió de la pandèmia donar impuls al federalisme?

El president  Sánchez va proposar que cas que calguessin nous estats d’alarma els demanessin les autonomies, oferint-los ple suport  des del govern de l’Estat. Els presidents autonòmics centralistes es van revoltar, tot i que la sanitat sigui la seva responsabilitat. Als pocs dies, la TVE1 va emetre un condensat de declaracions de molts presidents autonòmics que em va semblar molt il·lustrativa.

Les declaracions dels presidents autonòmics del PP eren entre negatives i insultants. No em va sorprendre. El PP no és federalista i, a més, voldria fer caure ràpidament  el govern socialista al marge dels interessos dels ciutadans.

Quan a les declaracions dels presidents socialistes, eren aclaridores. Puig i Armengol hi eren plenament d’acord. En canvi, les declaracions de Lambán i García Page a TV1 sobre la proposta de Sánchez eren ben centralistes.

 A Puig i Armengol se’ls notava que creuen en la co-governança. Ambdós ho havien argumentat a les Convencions Federalistes de la Fundació Campalans. A la del 2017, Ximo Puig es va mostrar molt partidari del federalisme i va animar a aprofitar la situació política actual per avançar fent les reformes pendents.

Des d’un punt de vista federal, el PSOE és actualment l’únic partit que crec que podria arrodonir el federalisme a Espanya. Tanmateix, al PSOE s’hi poden veure dues tendències ben oposades: la federalista i la centralista/unitarista. No caldria obrir un debat sobre el tema dins del PSOE per entendre i contrastar les raons d’uns i altres? Potser haurem de perdre l’oportunitat  present , perquè hi ha altres urgències. No obstant, no es pot posposar aquest debat indefinidament, perpetuant el centralisme actual.