Una estratègia típica de les sectes ha estat sempre, tractar de captar o envoltar-se de gent famosa pels seus valors artístics o intel·lectuals.
El cas de la Cienciologia amb John Travolta, o Tom Cruise és el més conegut, però hi ha desenes. La publicitat recorre a missatges subliminars per a vendre productes i que millor que un testimonial, mite de l’esport, com, en el seu moment Maradona, que mentre advertia del mal de les drogues, es ficava de tot. En l’àmbit polític el testimoniatge d’un famós constitueix un like d’or que es transforma en molts vots. La campanya d’Obama en aquest sentit va ser un clam.
Com en política no es pot perdre el temps a fer-se un bon nom, es busquen ídols servicials, per a guanyar el favor i fervor popular que un no té. Més enllà de la cia d’estrelles rutilants, ens trobem amb qui tracta de crear-se una identitat -ad hoc- a l’objectiu polític. En aquest cas s’opta per figures respectades i reconegudes mundialment pel seu valors científics o culturals. L’expectativa és que, en citar-los, en els seus discursos o venerar-los homenatjant-los, un quedi acte imbuït de les seves virtuts i valors. El mentor eludeix l’orientació política de l’esmentat, potser molt oposada a la seva, la qual cosa també pogués atorgar-li un atribut de tolerància en reconèixer -malgrat la seva ideologia oposada- les qualitats del susdit.
Ho hem vist en innombrables casos com amb l’astut Artur Mas, rememorant a Luther King, o a Gandhi i fins al mateix president Nelson Mandela-. https://www.lainformacion.com/espana/artur-mas-tras-ghandhi-y-luther-king-usa-al-que-le-faltaba-para-el-soberanismo-a-mandela_yet95nxdpgrbyxjwus9eo3/, també altres polítics com Casado citant a Unamuno, o un Rajoy molt més atrevit, esmentant a Lorca en l’atemptat de les Rambles de 2017.
Machado seria un altre dels triats de cita habitual pel polític de torn que no sempre té clars les dades que difon, caient a vegades en errors d’embalum que evidencien l’ús per a la galeria. Una modalitat menys coneguda és el recurs a la visita funerària, com la de la tomba de Machado a Cotlliure, per l’inquilí de Waterloo i el seu vicari. Visita que provoca enutjos varis, com el dels hiperventilats que consideren a Machado un espanyol menyspreable, o la dels autèntics republicans que van sofrir exili i que tracten d’estar atents a aquestes visites per a evitar que uns tipus vinculats a l’extrema dreta que no saben res de la república, es facin *selfies o despleguin una estelada en la làpida. La parella de visitants jugaria amb foc? Per a Machado, poeta espanyol exiliat pel franquisme, la República catalana no figurava per a res en el seu propòsit. Els visitants no haurien revisat els textos del poeta respecte a Catalunya en els quals escrivia amb una visió pronostica que arribaria fins avui mateix; “ni els mateixos catalans estan convençuts que cal combatre per la república catalana” o que “la seva autonomia ha de ser de moderada” o sobre “l’absència d’unió del particularista nacionalisme Català la república del qual acabaria amb la d’Espanya” i el text definitiu: “D’aquells que es diuen ser gallecs, catalans, bascos, extremenys, abans que espanyols, desconfieu sempre. Solen ser espanyols incomplets, insuficients, dels qui gens de gran pot esperar-se”.
A Antonio Machado no li va agradar mai la posició exclusivista dels impulsors, del moment, de la República Catalana, excepte pel camí federal que des d’un consens, podria arribar a obrir-se.
En el seu lament destacava el dolor de les posicions particularistes, fre de l’esperada i anhelada harmonia d’una República comuna. http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/caligram/index/assoc/caligram/a_1991v3/ap009.dir/caligrama_1991v3ap009.pdf . En realitat, Torra i Puigdemont, com diu Ramón d’Espanya, potser només estarien fent temps per a degustar la mariscada que, a compte de l’erari català, els esperava en algun dels excel·lents restaurants de la bellíssima ciutat i de pas seguir amb la seva estratègia de “fer parlar”.
Ricardo Cayuela Dalmau. Director de Staff & Nexe.
Coordinador Grup Psicologia econòmica ESPOT COPC.
Membre de Federalistes d’Esquerra i de Cafè Europa.
Vicedegà del Col·legi de Psicologia de Catalunya 2010-2018.
