Després de setmanes de discussions, i d’una cimera de caps d’Estat i de govern que ha durat cinc dies ( i cinc nits !), la Unió Europea ha adoptat un acord sense precedents, i d’un volum extraordinari, per posar en marxa mesures per superar la crisi causada per la pandèmia del covid 19.
Molt esquemàticament, l’acord assolit comporta dos blocs: un acord pressupostari marc, per als propers set anys de la Unió (acord que comporta algunes reduccions respecte dels últims exercicis) i un fons extraordinari de 0,75 bilions d’euros, en què la Unió, i no els Estats membres, es podrà endeutar per posar en marxa polítiques anti-crisi.
Aquest fons extraordinari té tres característiques novedoses:
- És un fons de la Unió: en més de la seva meitat, qui s’endeutarà davant els creditors internacionals serà la Unió Europea com a persona jurídica, no els seus Estats membres.
- La totalitat del fons serà administrat i gastat pels Estats membres, entre els que es distribueix en proporció als danys causats en cada cas pel covid 19.
- Aquest fons es destinarà a programes i projectes precisos, que seran validats “a posteriori” pel conjunt de la Unió. No hi haurà “homes de negre” controlant els governs nacionals, però no es podrà gastar en qualsevol cosa, sinó en mesures orientades a la modernització econòmica, a la transició “verda” i a enfortir la resiliència econòmica dels Estats.
En altres paraules: la Unió en el seu conjunt s’endeuta, per finançar les polítiques que es fixin a cada Estat membre per sortir de la crisi. La majoria d’aquest deute serà absorbit per la Unió; una mica menys de la meitat, haurà de ser reemborsat amb interessos pels Estats membres. Amb això, per primera vegada, és la Unió, i no els seus integrants, qui assumeix obligacions financeres.
És la primera passa endavant, i molt seriosa, en la direcció de la federalització financera de la Unió. S’ha parlat de “moment Hamilton”, en homenatge al polític americà que, com a primer Secretari del Tresor, a finals del segle XVIII, va posar en marxa les institucions centrals del govern dels EE.UU., fent que el Tresor federal afrontés tots els deutes dels Estats membres de la Unió. ( I és encara més peculiar en el moment en què el musical de més èxit a Broadway, des de fa anys, és la seva biografia!).
La negociació no ha estat fàcil, i no ho podia ser, donat el contrast d’interessos entre els països petits i poc endeutats, encapçalats per Holanda, que s’han fet dir “frugals” ( on són els nostres comunicadors? Per què ningú ha difòs l’adjectiu “avars”, molt més clar i combatiu?), i els més afectats per la pandèmia, com Itàlia i Espanya. La resultant s’ha decidit pel decantament de França i, sobre tot, Alemanya, en favor dels últims.
Fins aquí, els ingressos fiscals: abundants, poc condicionats i independents de la riquesa de cadascú. Però això com es gastarà? Hi ha dues maneres d’espatllar-ho. La primera és destinar aquests diners a pagar despesa corrent, a cobrir els dèficits pressupostaris o el forat de la Seguretat Social. I la segona, engegar la repartidora: repartir a cadascú la seva llesqueta, el seu trocet ( per, acte seguit, posar en marxa el ventilador victimista).
La responsabilitat és de cada Estat. I dins de cada Estat, les posicions dels diversos partits seran un element clau. El lamentable paper del PP durant les negociacions, cridant contra el govern i aplaudint les posicions més insolidàries dels països avars s’ha vist desautoritzat, fins i tot pels seus, i pot acabar per deixar-lo en una posició marginal dins d’Espanya. I els nacionalistes catalans, des del mateix moment de la signatura de l’acord a Brussel.les, han plantejat reivindicacions altes ( 31.000 milions d’euros, sense concretar massa a què s’aplicarien) que, quan toqui, serviran per fer electoralisme. Però en tot cas el reforçament del govern Sánchez és clar, i cal esperar que això es posi de manifest en l’elaboració dels Pressupostos 2021.
En suma, l’acord assolit constitueix un gran pas endavant en direcció a la federalització de la Unió Europea. Com posa de manifest la declaració política de l’Asociación por una España Federal, l’acord és una passa endavant en direcció a “la major integració territorial i social, i el benestar de la ciutadania europea”. Com a entitat federalista i d’esquerres, ens congratulem profundament de la nova situació.
