“A vegades amb tons bastos i vergonyosos –”si fóssim independents no hi hauria tants morts”-, a vegades amb tons més civilitzats i aparentment tècnics, assegurant que la Generalitat tenia mitjans, estratègies i recursos suficients per a enfrontar-se a la situació i per això decantant-se pel ‘no’ a les pròrrogues de l’estat d’alarma.
En definitiva, reclamant la seva “sobirania”, la paraula talismà de l’última dècada de la vida política a Catalunya, com si fos la recepta per a curar tots els mals. Mira per on, quan el Govern independentista català ha recuperat del tot la sobirania de la qual disposa ha demostrat no saber què fer amb ella.”
La sobirania és per a qui la hi treballa (El Periódico, 14 de juliol de 2020)
