“Com a antecedent de la crisi del coronavirus fa anys ja vivim el desmantellament de la sanitat pública, aplicat aquí amb més entusiasme que en cap altra autonomia. També ve des de lluny el descontrol sistèmic sobre els geriàtrics. Enguany, malgrat ser una competència exclusiva, va haver-hi una imprevisió anterior i superior a la del Govern espanyol en aprovisionar-se de material i reorganitzar els serveis quan venia l’epidèmia i Sánchez encara no proposava l’estat d’alarma. La desgovernança que elegim democràticament en les urnes els electors catalans respecte als problemes terrenals té conseqüències. Com diria un publicitari modern, “som el que votem, no ens queixem”.
Lleida com a símptoma (El Periódico, 9 de juliol de 2020)
