“Posin-se en el seu lloc”, Vostè com a director celebra l’aniversari de l’escola, amb discursos, diplomes, coral, circuit esportiu al pati, més menjar i ball en els menjadors, amb pares, alumnes i professors (+ de 300). Just en començar l’acte vostè rep els resultats d’uns peritatges encarregats, davant les importants esquerdes obertes en l’estructura de l’edifici. L’informe anuncia risc d’esfondrament, recomanant tancar el col·legi, per a fer les reparacions necessàries; que faria Vostè?
La responsabilitat del director d’escola, malgrat la pèrdua de la despesa ja invertida, determinaria la sortida immediata de les 300 persones d’un edifici que amenaça esfondrar-se. El polític el farà, però només, quan vegi que les parets comencen a cedir, no abans. Els polítics amb govern en plaça, tenen dues febleses; una al principi de la legislatura; garantir el full de ruta vinculat a “els seus” pressupostos, i una altra al final; “conservar el càrrec”.
Vegem aquí només, la primera hipòtesi: “El desviament de l’agenda pressupostària, suposa una amenaça que cal evitar costi el que costi”. El retard en la posada en marxa Europea de la maquinària contra el covid19, no el dubtin, ha tingut a veure amb la resistència dels governs fins a últim minut, a sortir-se de la seva agenda, agendes ara mateix destruïdes i en greu crisi. En els meus vint anys d’experiència duent a terme un servei d’informació estratègica sobre l’opinió i el comportament dels ciutadans per a la Generalitat, Pujol 80-90 i Maragall-Montilla 92-2002, també puntualment amb la Junta d’Andalusia (Chaves), dues “actituds polítiques”, m’han quedat gravades i poden ser extrapolades a tot governant.
Tesi.
1.- Els governs, davant l’avís d’una possible amenaça a la ciutadania, mantindran costi el que costi la seva agenda, sense voler veure més enllà, només fins que el desastre sigui evident, llavors correran amb el risc de cometre greus errors.
2.-Per la mateixa raó, es resistiran a malgastar les inversions ja realitzades. Tres evidències, a.- el 18 febrer, després de cinc dies d’anul·lar-se el Mòbil *Congrés, els experts de la UE avisen internament als polítics, del molt “previsible” perill de pandèmia. Per als administradors, una “previsió” no és una garantia. Els experts, no contradiran a qui paga el seu sou, així que es mostren més tebis que contundents davant el públic. A Espanya succeeix el mateix, i a la “Catalunya Diferent”, es clama, com no que “el virus aquí no entrés”.
b.- El Mòbil s’anul·la, perquè es queda sense les grans marques tecnològiques, que més ben informades, es donen de baixa, malgrat l’insistent pronòstic de “normalitat” mantingut per Colau (horroritzada per les presumibles pèrdues)
c.- Malgrat avisos explícits, el 29 de Febrer i el 8 de Març, dues manifestacions polítiques a Perpinyà i Madrid (+ províncies) no s’anul·len.
Aquí intervé el 2n factor egoista del governant; no malgastar inversions ja realitzades. Els interessos i rèdits esperats, ennuvolen tota precaució, precaució que dos dies després del 8 i als deu del 29 es trenca per la força, doncs a 11 de Març, l’OMS declara Pandèmia Mundial, i el 15 Sànchez, Estat d’Alarma i confinament. De les manifestacions resultessin dos gravíssims focus de contagi, que portaran a moltíssimes persones a la mort. (googlear La manifestació zero de Catalunya).
Si el MWC s’hagués dut a terme, haguéssim tingut un tercer focus de contagi, de desastroses conseqüències mundials, que s’haurien imputat a Espanya. Els estrictes alemanys i els flegmàtics nòrdics, es recuperen amb rapidesa i eficàcia del seu propi retard. Els països “llatins” Itàlia, Espanya, i França no obstant això queden en la cua de la gestió. És cert que aquesta vegada el llop el final va arribar, però com mai fins ara havia arribat, però l’irresponsable estil polític d’esperar, per interessos particulars, al fet que les pedres caiguin sobre els nostres caps, ja existia de molt abans.
Barcelona. Maig 2020
Ricard Cayuela Dalmau
Director de Staff & Nexe, Coordinador Grup Psicologia econòmica ESPOT COPC
Membre de Federalistes d’esquerres
Vicedegà del Col·legi de Psicologia de Catalunya 2010-2018.
(Article original en castellà en aquest enllaç)
