“La pandèmia ens descobreix que els valors que ara, enmig de l’impacte emocional, destaquem com a vitals no són els que infonen i governen la nostra societat. Ens revela que els treballs dels sanitaris, de serveis socials, d’atenció a les persones, dels “basurillas” de la neteja viària, de subministraments d’aliments i molts més que tant aplaudim són treballs penalitzats en salaris i condicions de treball.
I ha fet evident que els treballs de cures ni tan sols són considerats com a treball i que els discursos sobre conciliació són retòrics i es queden a les portes de les empreses, vigilades pels guardians de la competitivitat i la productivitat.”
La centralitat social i política del treball (El País, 4 de maig de 2020)
