“Hi ha ja certeses que no es podran obviar. Davant una situació de perill s’ha vist la importància transcendent de la funció de l’Estat i especialment del públic, començant per la sanitat pública però també del conjunt dels serveis públics. Sens dubte la importància de reforçar el públic ha d’obrir-se pas en la mentalitat de la ciutadania. Això pot comportar la crisi del pensament neoliberal. Com han recordat molts mitjans de comunicació davant la crisi sanitària i econòmica “els neoliberals s’han convertit al keynesianisme” demanant la intervenció de l’estat amb tota la seva potència. Aquesta seria una bona conclusió.
També surt reforçat el col·lectiu precisament en moments de confinament. La solidaritat de la ciutadania amb els serveis públics. La importància i el paper dels agents socials, especialment dels sindicats, fent propostes econòmiques i socials viables, donant suport al govern i donant servei i assessorament als ciutadans afectats.”
Pandèmia i globalització (Crònica Global, 27 d’abril de 2020)
