És un fet que segurament afectarà l’orgull nacional, però és palès: enfront del coronavirus, Alemanya es maneja bastant millor que França. Amb menys de 4.000 morts enfront de les prop de 18.000 a França, i encara més a Espanya i Itàlia; una epidèmia controlada, que obre la via a un pròxim desconfinament; una economia que es contraurà un 4% contra el 8% previst a França, la República federal, avui dia, remunta millor la crisi que la seva veïna francesa. Pot ser producte de l’atzar. Alguns apunten als desastrosos efectes de la reunió evangèlica de Mulhouse a mitjan febrer, que va disseminar el virus per tot el territori francès. Però molts festivals de la cervesa van tenir lloc a Alemanya en el mateix període, amb una participació popular equivalent.
Sembla que aquesta diferència -cridanera- té causes més profundes. La seva enumeració, si no fos per l’aspecte tràgic de la qüestió, tindria un efecte gairebé de distracció, irònic en tot cas. Trenca els clixés utilitzats per tots els sectors de l’opinió francesa sobre la societat i la vida política alemanyes.
Sovint, a França ens burlem -o elogiem- la disciplina alemanya, que atribuïm, segons la versió favorable, a un esperit cívic superior, o, en versió negativa, a una major submissió a l’autoritat. Però Alemanya ha contingut la pandèmia sense recórrer a un confinament gairebé total, com el de França. Encara que rigoroses, les regles dictades a Berlín o els Lander són molts més suaus que les de França, país dels gals turbulents o de les 300 classes de formatge.
Alemanya ha practicat molt aviat tests massius (dels quals disposava) i l’aïllament de malalts, o de zones afectades. El seu sistema hospitalari no ha sofert en cap moment risc de saturació, per una bona raó: la República federal disposa de 6 llits de vigilància intensiva per cada 1.000 habitants, el doble que França. Així el país del “*ordo-liberalisme” (tercera via entre el *laisser-*faire dels liberals i el socialisme), molt criticat per l’esquerra francesa, ha invertit bastant més en salut pública que França, malgrat aplicar una política fiscal més severa.
Cosa que agafa a contrapeu a la dreta francesa, que no cessa de queixar-se sobre el pes de la despesa pública. Ha estat per haver afavorit els seus serveis públics pel que Alemanya ha gestionat millor la crisi, la qual cosa contradiu el vell liberalisme que proclama una part de la classe política francesa.
Alemanya no va tancar immediatament les seves fronteres. Ho va fer, impel·lida per la necessitat, una vegada declarada l’epidèmia. Política que contradiu el discurs de la dreta nacionalista francesa que des de l’inici de l’epidèmia va focalitzar el seu discurs en el tancament urgent de les fronteres. Cal destacar, de pas, que Donald Trump va tancar les seves fronteres molt ràpid, la qual cosa no va salvar als Estats Units dels efectes del contagi planetari.
En fi, el país del “dèficit zero”, al qual s’acusa sovint de rigidesa, va desbloquejar immediatament prop d’un bilió d’euros per a sostenir l’economia. L’esquerra veurà així confirmades les seves tesis sobre la rigidesa excessiva de les normes pressupostàries europees. Però, amb el temps, també es posarà de manifest que això és possible perquè Alemanya ha practicat una política d’excedents, que li ha permès disposar de les reserves necessàries per a aquest pla de recuperació massiva.
Es diu que està crisi està anul·lant els dogmes i refutant certeses. L’exemple alemany el confirma, tant per a l’esquerra com per a la dreta francesa. Òbviament, totes dues parts ho rebutjaran en virtut d’una llei de ferro: proclamant que “res serà com abans”, les persones de certeses generalment apliquen els seus vells patrons a qualsevol situació nova.
Es diu que aquesta crisi ha anul·lat els dogmes i ha refutat les certeses. L’exemple alemany confirma això, prenent l’esquerra com la dreta francesa. Òbviament, tot això serà desafiat per totes dues parts, sota una llei de bronze: mentre proclamen que “res serà com abans”, les persones de certesa generalment apliquen els seus vells patrons a qualsevol situació nova.
Article publicat en Libération el 17 abril de 2020 – Traducció de Peru Erroteta
