“Quina és l’alternativa? Un retorn al món on cadascun es defensa per si mateix? Per als governs dels Estats membres de la UE això equivaldria a un suïcidi polític i econòmic.
La pandèmia del covid-19 és la primera crisi del segle vint-i-un que afecta veritablement a tota la humanitat. Però li seguiran altres crisis, i no en la forma d’un virus. De fet, si mirem cap endavant, la crisi que estem vivint és un anunci de la qual patirem si no afrontem el canvi climàtic.
L’única manera d’enfrontar les amenaces generalitzades a la humanitat és mitjançant una major cooperació i coordinació entre governs i institucions multilaterals. Per nomenar només una, l’Organització Mundial de la Salut —i les Nacions Unides en termes més amplis— s’han d’enfortir al màxim. El coronavirus és un recordatori que som vuit mil milions d’éssers humans viatjant en un mateix vaixell.”
La política de la pandèmia i Europa (El País, 19 d’abril de 2020)
