Marcel Vidal es preguntava (24/4/2020) amb raó: quin paper juga l’ètica en la política sanitària? Una magnífica qüestió que ampliaria a la política en general, i de pas, a la economia. Tinc entès que els primers pensadors en aquestes disciplines feien propostes ètiques. En canvi avui tenim Facultats de Ciències Polítiques i Econòmiques. Potser serà que el concepte ciència té més prestigi que el concepte ètica. No obstant, em sembla que la política té poc de ciència, i en aquest esforç per semblar una ciència potser ens haguem deixat l’ètica pel camí.
FED té bons professors de politologia i d’ètica que, de tant en tant, ens ajuden als més llecs. Seguir una conferència sobre ètica no és gens fàcil. En canvi, els qui hem tingut una professió relacionada amb persones hem hagut de guiar la nostra actuació buscant fer el màxim be i el mínim mal possible. D’això: en podem dir ètica? Bé, em conformaria amb que els polítics actuessin així.
Tanmateix, em sembla que els assessors i entrenadors dels polítics en democràcia cada vegada semblen guiar-se menys pel bé comú. Volen guanyar, i és ben cert que cap polític fa gaire cosa a l’oposició i els partits s’arruïnen. I cas de no guanyar, volen tenir almenys un segment de mercat electoral en exclusiva compost de fidels estimulats amb passions. Això sense parlar de la necessitat d’espectacle dels mitjans, al que els polítics s’adapten per tal de tenir-hi presència.
De ben segur que m’agradaria sentir les reflexions d’alguns dels professors esmentats abans. Però a un nivell més bàsic no hauríem de menystenir el poder dels electors. El lema “pels seus fets els coneixereu” té més de dos mil·lennis i crec que segueix vigent. D’entrada, desconfiar dels polítics novells que venen a redimir la mala o mediocre política dels seus predecessor, desconfiar dels qui volen ser directament president, sense haver demostrat res en càrrecs més senzills. Escoltar les propostes dels polítics mes veterans i contrastar-les amb allò que han fet anteriorment. Veure els idearis dels partits, quan en tenen, i com el comportament dels polítics és coherent amb l’ideari i els programes.
És més divertit i emocionant veure la política com un circ romà i com els polítics s’enfronten i s’esquarteren. Però fent això, anem on ens volen portar. Els polítics i els seus assessors poden gaudir de victòries electorals immediates, mentre la política i el país es degraden i augmenten les opcions de populismes i totalitarismes. Crec que els electors podríem capgirar la tendència, encara que és difícil. El pensament crític és avorrit i no se m’acut com promocionar-lo.
