“Passi el que passi, el canari de Torra canta i canta sense parar, potser amb variables harmòniques per als seus fans o els experts en música canaril però que, per al comú dels mortals, resulta no només avorrit, sinó fins a inintel·ligible i exasperant. És igual que es cremi la Ribera de l’Ebre, que calgui votar a les Corts, que plogui a bots i a barrals amb la DANA Glòria o que ens ataqui apocalípticament la COVID-19. El canari de Torra repeteix i repeteix, incansable, la mateixa cantarella que, traduïda, ja ho sabem, ve a dir que Catalunya no és Espanya, que allà tot son plors i cruixir de dents, mentre aquí gaudim de tots els avantatges de ser el poble escollit per Déu.
Curiosament, aquest trinat del canari coincideix absolutament amb el que emet la graula, o com li vulguem dir, de la dreta espanyola. No solament en seu parlamentària, sinó als quatre vents.”
El canari flauta (El Triangle, 26 de març de 2020)
