“És així com en nom d’un sentiment i de l’amor infinit a la pàtria es destrueix un país. I són els treballadors que pateixen per costejar el lloguer qui pagaran els plats trencats i el deliri d’un govern que, de tan amoïnat com està a despenjar de les parets de Palau unes pintures que parlen d’Espanya, no troba el temps que cal per governar. Un deliri que comparteix amb aquesta part de la societat que desfila alegrement, amb torxes a la mà, en nits assenyalades, camí d’un totalitarisme propi dels temps més foscos de la història d’Europa, si és que encara no hi hem arribat.”
A un pas de l’abisme totalitari (El Triangle, 16 de gener de 2020)