“En les acalorades discussions de les Corts, amb prou feines ha aparegut la desvergonyida acumulació de senyals de la pobresa que ens afligeix: insuficients bancs d’aliments; augment dels sensesostre; quatre milions de famílies pobres, o prop d’un terç de nens vivint aquesta dramàtica situació. Tampoc res sobre les llistes d’una sanitat amb hospitals prestigiosos, però que s’acompanya d’una segona línia d’atenció clarament insuficient, amb setmanes o mesos d’espera. I, per descomptat, poques referències als problemes habitacionals dels joves a les grans ciutats, o als d’aquells no tan joves i de lloguer que afronten uns durs anys com a pensionistes. Afegeixin els que plantegen la precarietat laboral, el canvi climàtic, la integració i les polítiques d’immigració, la llarga marxa cap a la igualtat de les dones o les incipients escaramusses perquè els grans siguin considerats ciutadans de ple dret.”
D’identitats i cohesions (El Periòdico, 7 de gener de 2020)
