“El trist resultat és la ferida nacional més profunda des de la fi de la guerra civil. El menyspreu, quan no l’odi, ha crescut entre territoris i ciutadans. Se’ns ha omplert el país de traïdors, i els nacionalismes (vestits amb diferents paraules) s’han apoderat de la vida política i han viciat el debat fins a l’estultícia total. Cal estar molt confús per a denominar-se socialista i feminista i votar en contra de la coalició progressista.
Ara tenim l’oportunitat de reparar tant de mal. Serà difícil. Les banderes no tenen cos ni ànima, però sempre estan famolenques. Tant de bo deixem d’alimentar-les i posem a les persones en el centre dels esforços.”
La fam de les banderes (El Periódico, 7 de gener de 2020)
