“La realitat és que els ciutadans de Catalunya són molt variats, en el que a identitats es refereix, ja que afortunadament, pertanyem a poblacions obertes que han mantingut una elevada interacció amb el seu entorn i s’han enriquit a través d’ella.
Sóc de les que pensen que les lleis no haurien de contenir conceptes d’aquest tipus, ja que són emocionals i desperten passions. No obstant això, la nostra Constitució reconeix una nació espanyola (que satisfà al nacionalisme espanyol centrípet), composta per nacionalitats i regions (no diu quantes, ni falta que fa). Així mateix, els estatuts autonòmics, en molts casos, reconeixen a les CCAA com a entitats nacionals (el que hauria de satisfer al nacionalisme centrífug). Per tant, de facto, pertanyem a un país plurinacional, ja que és compost, descentralitzat i alberga en el seu si algunes regions que es defineixen a si mateixes com a nacions i així figura en els seus estatuts. Tot ja ho diu la llei.”
La veritable pàtria (Crònica Global, 20 de desembre de 2019)
