“Poden al·legar una cosa real els promotors de l’autodeterminació? Sí, la qual cosa també poden denunciar uns altres: el malestar d’àmplies capes de la població. El mateix malestar que embarga a la població d’altres comunitats d’Espanya o de països del nostre entorn per les crisis econòmiques, els canvis culturals i tecnològics, incompresos i de difícil assimilació, per la incertesa i inseguretat que tot això comporta. Deduir d’aquest malestar –del qual les institucions de la Generalitat són en part responsables pel seu mal govern– que es té dret a l’autodeterminació mitjana un abisme.
A cada facció de l’independentisme l’autodeterminació li serveix per a tapar alguna vergonya pròpia i a totes per a viure políticament del conte. Però l’autodeterminació no és un conte nadalenc de pau i solidaritat, sinó un engany pervers, carregat d’enfrontament i d’insolidaritat.”
El conte de l’autodeterminació (Crònica Global, 27 de desembre de 2019)
