“Altres elements del que ell anomena socialfederalisme, combinats amb un «socialisme participatiu» són la mitigació dels beneficis que confereix la propietat privada, facilitant l’ús compartit de la propietat, acords comercials amb clàusules socials i regulatòries, sistemes estadístics i de transparència globals, i una justícia climàtica que aturi la catàstrofe mediambiental de forma equitativa.
No hi ha cap d’aquestes reformes que es pugui realizar en l’àmbit de l’estat-nació, per la qual cosa Piketty proposa institucions per reforçar el federalisme europeu, i en especial de la zona euro, així com per construir un federalisme global, a través d’una assemblea democràtica mundial que prengui decisions sobre les grans qüestions, com el canvi climàtic. L’autor lamenta que esforços federalitzadors en el passat, com els que descriu que van tenir lloc en ocasió de la descolonització francesa a l’Àfrica, o al voltant del grup Federal Union a la Gran Bretanya als anys 30, no quallessin en el seu moment.”
Socialfederalisme i síndrome catalana (Política&prosa, 12 de desembre de 2019)
