“La pobresa i la precarietat a Catalunya té rostre de dona, però no parlem d’això. Tampoc parlem prou de la violència de gènere i el fet que la nostra xarxa d’atenció arriba només a una de cada deu dones que s’estima són víctimes de violència masclista. No parlem de les dones que esperen mesos per a ser ateses per una psicòloga, d’aquelles que no poden accedir a recursos habitacionals que els permetin allunyar-se del seu agressor.
Necessitem traduir les grans manifestacions violetes que han desbordat els nostres carrers en polítiques públiques efectives que permetin que les dones puguin tenir les mateixes oportunitats. Hem de contagiar-nos de la paraula sororitat i convertir la lluita contra la feminització de la pobresa i la violència masclista en una prioritat política de primer ordre.”
La pobresa té rostre de dona (Crònica Global, 20 de desembre de 2019)
