“Si l’emoció cedís la seva omnipresència aclaparadora i, per un temps de treva, es tornés a raonar, la sentència podria ser matèria de debat sobre l’ocorregut a Catalunya, sense haver de cedir prèviament en les discrepàncies sobre la seva interpretació. La sentència conté molts elements per a la reflexió. Però no, des de la seva publicació els secessionistes no han aportat ni un sol argument que pogués qüestionar la necessitat i l’oportunitat de la sentència.
En rebutjar la sentència per “injusta”, abans fins i tot d’haver estat dictada, només deixaven una alternativa: l’absolució. I van dir, sabent millor que ningú que tal pretensió era insostenible, que l’única fallada que acceptarien seria aquest, com si res hagués ocorregut, com si els greus esdeveniments de 2017 no s’haguessin produït, com si s’hagués tractat d’un legítim i festiu entreteniment amb algun malentès que es podia perdonar.”
Menteixen sobre la sentència (Crònica Global. 2 de novembre de 2019)
