“Hi ha alguna cosa que no funciona a Catalunya. No funciona quan, en un moment tan delicat com el que travessem, els nostres representants polítics, el propi Govern i els mitjans públics de comunicació finançats per tota la ciutadania intenten imposar un relat que relativitza la violència o intenta amagar-la.
És una irresponsabilitat que una entitat com la *ANC la justifiqui però ho és encara més que el president de la Generalitat trigui dies i dies a condemnar els disturbis i després ho faci amb la boca petita, afegint sempre que els culpables són uns altres: l’Estat o uns supòsits infiltrats que TV3 tampoc ha estat capaç de localitzar encara que durant dies s’ha fet al·lusió a ells. Tots vam poder veure com en el programa FAQS del divendres 25 d’octubre la presentadora tallava abruptament al periodista que, des del lloc dels disturbis, constatava que els manifestants no eren italians ni grecs ni holandesos. Eren joves d’aquí, que han crescut amb un relat que alimenta la idea que tot allò que s’oposi a la independència en un enemic a batre: és feixista, franquista o totalitari. Paraules que han perdut el seu significat de tant repetir-les i banalitzar-les.”
La banalització de la violència (Crònica Global, 2 de novembre de 2019)
