“El segon gran concepte que s’està banalitzant és el de la “república”. En què es distingeix una república d’una dictadura si s’impedeix a la gent acudir a les manifestacions que vulgui tallant carreteres? O si es tanca l’entrada de les universitats als qui volen fer classe? L’independentisme passa un moment narcisista, es mira a ell mateix sense mirar als altres. Confon a la resta de catalans amb mers titelles de l’Estat. Per a sortir d’aquest mal pas farien més que bé a escoltar veus com la de Carme *Forcadell que reconeix que l’octubre del 2017 els va faltar “empatia” amb la resta de catalans. L’origen d’aquesta banalització que condueix al narcisisme no és un altre que l'”unilateralisme”, la independència a base d’aquest somni humit de “desbordar” a l’Estat amb accions que, en realitat, no fa una altra cosa que aixafar a la resta de ciutadans. No veure això, els està encegant. Aznar ha de ser el tipus més feliç del món.”
La miopia unilateralista (El Periódico, 28 d’octubre de 2019)
