“Quan el parlamentarisme ha fallat en aquesta tasca essencial, els seus crítics extremistes han trobat arguments per erosionar la democràcia mateixa, presentant-la com un sistema ineficaç. Per això entre les dues guerres mundials es va formular la teoria del parlamentarisme «racionalitzat»: no s’havia de pensar només en la responsabilitat del Govern davant la cambra, sinó que aquesta havia de ser responsable de la formació de l’Executiu al designar el seu president. Els procediments d’investidura s’integraven en els textos constitucionals, cosa que dona la mesura de la importància que mereixien.”
Govern i governabilitat (El Periódico, 16 de septiembre de 2019)
