“No content amb el seu ben assortit memorial de greuges, l’independentisme tracta amb aquestes falses equiparacions de donar-se ànims i vitaminar el seu victimisme, de la mateixa manera –si em permeten la comparació– que els culturistes es dopen amb suplements energètics per a bombar l’autoestima i el múscul. Com a propaganda, l’ardit té sentit… fins que s’abusa d’ell. Des d’altres angles, el recurrent intent d’associar la situació dels catalans a la d’altres col·lectius, sovint en situació molt més desgraciada, frega l’obscè.”
De la grolleria a l’obscenitat (La Vanguardia, 1 de setembre de 2019)
