“«Pim-pam-pum, que no en quedi ni un», entonaven tres alegres iaies del procés davant la comissaria de Via Laietana. Queda el dubte de si realment sabien què cantaven. Beneït dubte. ¿Potser recordaven els seus temps de joventut quan fugien dels grisos? Perquè ho van haver de fer, ¿veritat? Segur que les seves conviccions republicanes venen de lluny. I també la seva lluita per la justícia social.”
Pim-pam-pum (El Periódico, 29 de setembre de 2019)
