Dolors Renau, una socialista-federalista i feminista internacional, per Carme Valls Llobet

Una gran dona, feminista, federalista, psicòloga, pedagoga i escriptora ens ha deixat. Era una socialista que es va fer feminista a còpia d’acostar-se a la realitat dels problemes de la ciutadania. Mai va treballar separada de les persones que estàvem a les associacions ciutadanes, de salut i feministes, sinó que va treballar sempre per establir ponts, entre la feina de Diputada i de legislar, amb les necessitats dels canvis necessaris en la educació, i en la lluita contra les desigualtats i la discriminació de les dones. No va perdre temps en les lluites de poder, perquè com a bona psicòloga, el seu ego ja el tenia ben treballat, però en canvi va saber treballar per les necessitats de la salut de les dones, amb matisos que fa 20 anys ningú tenia en compte. Va obrir debats sobre l’estigmatització de l’envelliment de les dones, quan era un tema tabú des de la política, creant confluències entre dones de diverses professions, que volíem donar vida als anys, amb autonomia personal, i lluitant contra la solitud i les desigualtats que produeix la pobresa i les esquifides pensions.
Va ser presidenta de la Internacional Socialista de Dones entre 1999 i 2003 i va ser diputada al Congrés dels Diputats en dues etapes( 1982-86 i 1989-1993) i també va ser Diputada al Parlament Europeu (1986-1987). De la seva estada a Europa va començar a captar la necessitat d’establir aliances internacionals, per ella la lluita socialista i feminista no tenis fronteres. Quan l’any 1992, començàvem a pensar des dels CAPS( Centre d’Anàlisis i Programes Sanitaris) en la necessitat de buscar recursos per fer un Congrés Internacional per fer visible la salut de les dones, ens va donar la idea matriu. Ens va dir que si a més de Dona i Salut el relacionàvem amb treball, les condiciones de treball a les cases i a les professions, ens en sortiríem, i així va ser. Gràcies a la seva idea vam aconseguir fer el Primer Congrés Internacional de Dones, Salut i Treball, a Barcelona, amb 53 països, que després s’ha repetit 6 vegades arreu del mon. La seva mirada sobre la política era internacionalista, i federal, sabia que no podíem resoldre els problemes de les dones sense aliances polítiques compartides, i crec ha estat poc valorada, dins de Catalunya; que una catalana, espanyola, i ciutadana del món fos Presidenta de la Internacional Socialista de Dones. Però és just, que ara rebi un merescut homenatge de tots els que la vam admirar i estimar en vida, i que vam seguir a distància i amb respecte l’última llarga lluita amb la malaltia, que ha portat com sempre amb dignitat, amb desig de viure, i sense victimisme. El seu record ens ha d’estimular a continuar en la lluita contra els estereotips de gènere a la política, a l’educació, i a posar en pràctica la cultura federalista, que no entén de murs ni de fronteres, per trobar solucions a qualsevol classe de desigualtat i discriminació.