“Els bons fins no haurien de justificar qualsevol mitjà, com posar en perill una cosa tan cabdal com la convivència, és a dir, el respecte, l’educació i la consideració amb les persones, no amb les torradores. Si les llengües serveixen per entendre’ns faríem un pèssim servei a la nostra si la utilitzéssim per no entendre’ns, és a dir, per barallar-nos, enfrontar-nos i separar-nos en dues comunitats lingüístiques, cadascuna amb la seva torradora, que no es parlen les unes entre les altres a la mateixa ciutat i al mateix país, o territori com ara se l’anomena. Seria pitjor si utilitzéssim la llengua, la promoció i la defensa d’aquesta, com a instrument per a un projecte polític com és la secessió de Catalunya. Encara que alguns creguin que el futur de la llengua està en perill precisament perquè Catalunya no és independent, també hi ha raons per creure el contrari, que la politització de la llengua i l’hostilitat que aixeca aquest projecte polític unilateral és un dels més grans perills que hi recau a sobre.”
Converses polítiques amb la meva torradora (El País, 7 de juliol de 2019)
